Autor: Sergi Belbel
Ed: Proa, 2024
Pàgines: 515
Novel·la de ficció històrica

L’any 1391 el call de Sevilla va ser assaltat, igual que va succeir a Tàrrega en 1348, i els jueus que hi vivien també van ser atacats i assassinats per cristians exaltats.

Arran d’aquells fets, que es van replicar simultàniament per diverses poblacions i ciutats europees, els jueus supervivents van ser forçats a convertir-se a la fe cristiana. N’hi va haver que per tal de poder conservar la seva religió van abandonar totes les pertinences i van iniciar una fugida cap a indrets on esperaven salvar la vida i la fe. Els que van romandre a la Península van ser obligats a batejar-se.

Durant el regnat d’Isabel i Ferran, els reis catòlics que van aprovar la instauració de la Inquisició, aquells antics conversos a qui s’acusava de seguir practicant d’amagat els rituals jueus van començar a ser perseguits i, víctimes de delacions, condemnats a ser cremats vius a la foguera en espectacles públics, els anomenats Actes de Fe.

És en aquest context que Sergi Belbel, en un magistral retrat psicològic dels protagonistes, ens descriu les passions humanes i com aquelles persones van viure al límit les seves creences, pors, contradiccions, fortaleses, baixeses, amors i odis.

Senzillament una magnífica novel·la.