Quantes bosses de roba tens a casa? Es fabriquen tantes tote bags que els recursos necessaris per a la seva producció superen els beneficis del seu ús.

S’estima que l’ús que els hauries de donar és molt superior al que fas i a més, són molt difícils de reciclar. Està clar que el plàstic és l’enemic número u del medi ambient. El seu ús no és gens sostenible, sobretot quan la seva utilitat es redueix a un ús únic. Tot i això, els substitutius d’aquest material no són la panacea. Es pressuposa que tot allò que no sigui plàstic és millor, però aquesta lectura és molt simplista. Un clar exemple són les populars tote bags, bosses de cotó que es fan servir també com a bosses i que van néixer amb el propòsit de sostenibilitat i, tanmateix, són un problema mediambiental.

Aliades o enemigues?

Sí, la idea d’una bossa reutilitzable com a substitutiu del plàstic era bona. Però se’ns n’ha anat de les mans. Cada marca té una tote amb el seu logotip, cada carrera popular, congrés o esdeveniment en té una i te la regala. Ni tan sols cal comprar-les. En realitat, són una forma més de publicitat. Així que n’acumules un munt i moltes vegades, a més, se t’obliden a casa i demanes una bossa de plàstic a la botiga.

Realment és complex mesurar la sostenibilitat. Per descomptat fer-les servir com si de bosses de plàstic es tractés no és ecofriendly. Però quantes vegades faria falta utilitzar una bossa de roba perquè compensi? No hi ha gaire informació, però un estudi del ministeri de Medi Ambient de Dinamarca del 2018 assenyala que per justificar l’impacte de la seva fabricació caldria fer servir cada bossa 7.100 vegades, 20.000 en cas de ser cotó orgànic. Això es tradueix a utilitzar-la diàriament durant 20 anys, 54 anys per a les orgàniques. La xifra per pal·liar la petjada de carboni de la producció és molt més alta que la de les bosses de plàstic.

On acaben totes les ‘totes’?

Hi ha un problema afegit a aquest ús descontrolat i és la dificultat de reciclar els teixits, sent la tèxtil una de les indústries més contaminants. Gairebé no hi ha espais dedicats al seu reciclatge. Segons publica The New York Times en un article que tracta aquesta mateixa temàtica, dels 30 milions de tones de cotó que es produeixen cada any només el 15% arriba als dipòsits tèxtils.

En aquest sentit, destaca com resulta de difícil descompondre els teixits químicament, atès que la majoria tenen tints. Així que en el procés de reciclatge hi ha molta matèria que es desaprofita. A això se suma que, una vegada descomposta, òbviament cal gastar energia a fabricar alguna cosa nova amb aquest cotó reciclat. Un cotó que per al cultiu necessita grans quantitats d’aigua i es fa un elevat ús de pesticides.

Aleshores què?

Com cita la dita popular, ni els bons són tan bons, ni els dolents són tan dolents. Òbviament cal desfer-se dels plàstics d’un sol ús. Però substituint-los per qualsevol altre material que es produeixi sense control, no. La consciència mediambiental reivindica la regla de les 3 erres: reduir, reciclar i reutilitzar. I sovint se n’obliden 2. Així que el més ecològic sempre serà reutilitzar allò que ja està fabricat i evitar consumir més.
A Cartaes, com us vam explicar a l’article d’abril publicat en aquest setmanari, donar una segona vida a una peça de roba estripada o una altra tela que no pot reutilitzar-se, era la nostra idea quan iniciàvem el projecte, al març de 2022, en què preteníem donar una segona vida a residus tèxtils que ens entraven a la nostra planta, concretament a aquelles peces de roba que, per trobar-se en un estat no adequat, no es podien vendre a les nostres botigues i havíem de descartar, i vam crear una nova marca: Upcycled Cartaes. L’upcycling consisteix a donar una segona vida als residus recuperats mitjançant el redisseny dels mateixos, tractant-los, com una de les més valuoses matèries primeres. Es tracta de mantenir recursos dins del cicle, disminuint la necessitat d’extreure matèries primeres verges.

Un dels productes que hem confeccionat i que han tingut molt èxit, han estat precisament unes tote bags, utilitzant, però, per a la seva producció el 100% de residu tèxtil, amb zero impacte mediambiental i un gran impacte social.

Sí que és cert que els preus de les nostres tote bags no són competitius si els comparem amb els preus quan la producció es fa en països com, per exemple, la Xina, però valorem més el preu o l’impacte de la nostra compra?

En definitiva, el consum de proximitat és respectuós amb el medi ambient, és econòmic, disminueix la denominada petjada de carboni i respecta la continuïtat de la biodiversitat dels nostres ecosistemes.