El dol és un procés natural que ajuda a sobreposar-se a una pèrdua, ja sigui personal, material, psicològica o física. La vida està plena de petits i grans dols als quals s’ha de fer front al llarg del cicle vital, i que ens aboquen al repte de resoldre’ls de la millor manera possible. Per tant, és important no patologitzar el dol, perquè forma part de la vida.

El dol és un procés dolorós i necessita el seu temps. Els primers dies és normal sentir una sensació de xoc emocional.

Segons la psiquiatra Elisabeth Kübler-Ross, hi ha cinc fases del dol:
1 Negació: succeeix quan no s’accepta el fet.
2. Còlera o ira: en aquesta fase estem enrabiats i busquem culpables i/o explicacions.
3. Negociació: es comença a contactar amb la realitat de la pèrdua alhora que s’exploren quines coses es poden fer per revertir la situació.
4. Depressió: en aquesta fase es connecta amb la tristesa perquè s’assumeix la realitat de la pèrdua, i es comença a contactar amb el que implica emocionalment l’absència, fet que es manifesta de diverses maneres.
5. Acceptació: segons els recursos de cada persona, s’acceptarà l’absència abans o després. No representa alegria, sinó un desaferrament emocional, una desafecció i acceptació.

Actualment, es considera que, poc o molt, passem per totes les fases, però no en un ordre específic. Cal remarcar que, a vegades, abans de la pèrdua ja comença el dol.

En alguns casos, és necessari suport professional per transitar el dol. Pot ser necessari quan hi ha sentiment de culpa, pensaments de mort, abús de substàncies i/o dificultats per realitzar les activitats de la vida diària.

A part de la mort, hi ha altres circumstàncies que ens poden portar a fer un procés de dol. Per exemple, en Pepe recorda el procés de divorci, la Irene el fet de perdre una feina, i fins i tot el pas del temps, quan amb l’edat es perden habilitats físiques o cognitives.

Creiem que la societat no està preparada per oferir suport i acompanyament en el moment de transitar el dol, especialment pel que fa als permisos laborals.

Abans es feien vetlles a casa, es deixaven dies de marge i es feia l’acompanyament tant en la vetlla com en l’enterrament al cementiri. Fins i tot, abans el dol es feia vestits de negre durant molt de temps. Ara, això ja no és així. Fa la impressió que la immediatesa s’ha apoderat d’aquest procés vital: tot va molt ràpid, hi ha pressa per superar el patiment.

Creiem que els rituals de Tots Sants s’estan perdent. També pensem que estimar i recordar els nostres familiars pot fer-se qualsevol altre dia. Potser Tots Sants s’ha convertit en un espai de retrobament, més lligat a l’alegria que a la tristesa? Proposem recordar els éssers estimats, pensar-hi i celebrar els dies compartits durant tot l’any, i cadascú a la seva manera.

Algunes recomanacions que volem fer-vos arribar per transitar el dol de manera saludable són: evitar jutjar-te per les coses que has fet o has dit, i fins i tot, les que no has fet o no has dit; tingues una xarxa de suport pròpia, gent amb qui puguis parlar dels teus sentiments, i procura mantenir certa estructura en el teu dia a dia i permet-te estar en silenci i sol.

Aprofitem per fer algunes recomanacions audiovisuals sobre el tema. Us recomanem El rei lleó, Un monstre em ve a veure i P.D. T’estimo.

En relació als serveis, existeix una entitat especialitzada en aquest àmbit, es diu Suport al Dol de Ponent. Aquesta és una entitat sense ànim de lucre que acompanya a transitar la pèrdua d’algú estimat, ja sigui amb seguiments individuals com amb sessions de grup. També donen suport a persones que es troben en cures pal·liatives o en llargues hospitalitzacions.

Per acabar, us deixem amb una frase que ens agrada per la seva reflexió sobre la necessitat d’aprofitar els dies i les persones que ens acompanyen: “Tots dos sabíem que no podia ser etern, però tots dos sabem que ho hem fet inoblidable.”