Autora: Laia Perearnau
Ed: Columna, 2024
Pàgines: 448
Novel·la històrica i de ficció

En el context de la Segona Guerra Mundial, amb Àustria annexionada pels alemanys i França envaïda, persones refugiades en aquestes nacions i altres de fugitives de les persecucions del nazisme intentaven, a la desesperada, arribar a Catalunya per Andorra o per altres rutes de les valls dels Pirineus, per la qual cosa havien de creuar fronteres entre muntanyes, moltes vegades a peu i en pèssimes condicions, posant les seves vides en mans de desconeguts, els passadors o passadores, en un acte de fe i de confiança. 

Tan sols individus avesats a transitar per camins utilitzats per contrabandistes podien arriscar-se a ajudar els altres i moltes vegades no reeixien en el seu propòsit. Així mateix, existia qui s’aprofitava de la situació límit de les víctimes. 

De la mà de la protagonista principal, una dona valenta i amb coratge, ens endinsem en les vides i les circumstàncies d’evadits que es van veure obligats a fugir de llurs països per tal de salvar la vida.

Amor, lleialtat i solidaritat eren els valors amb els quals lluitar contra les traïcions, l’horror i la barbàrie a la qual es van veure abocades milers de persones.

Laia Perearnau, la mateixa autora de Francesca de Barcelona, ens presenta una altra novel·la basada en fets i personatges reals, reivindicant a la vegada el paper que van tenir les dones en les xarxes clandestines de resistència.

Una lectura planera, entenedora i amena que ens manté amb l’ai al cor durant tota la novel·la.