La Croissanteria i Joan Farré van lligats de la mà. No es pot explicar la història d’aquest emblemàtic local del carrer Sant Joan de Tàrrega, que ja es podria considerar patrimoni de la ciutat, sense parlar amb Farré, el seu propietari durant gairebé 40 anys, des del 22 de juny del 1987, quan va obrir el negoci juntament amb el seu cunyat Sebastià, que el va acompanyar durant els primers tres anys, i fins dilluns vinent dia 30 de setembre de 2024, quan abaixarà la persiana per darrer cop per començar una nova etapa, l’esperada jubilació després d’haver estat 37 anys servint croissants i entrepans a un gran nombre de clients que, visiblement emocionat, reconeix que “ja formen part de la meva família”. El dissabte 5 d’octubre al migdia oferirà una festa (trobada) a la plaça dels Àlbers per a acomiadar-se de tots els clients. 

Com va néixer La Croissanteria?

Treballava en una empresa de Cervera que se’n va anar en orris i amb el que vam cobrar de l’atur vam muntar una empresa de transports i llavors va sortir l’oportunitat d’agafar aquest local. Nosaltres ja estàvem vinculats amb el sector de l’hostaleria, ja que veníem del bar dels caragols (on actualment hi ha el Nostàlgic’s), i amb el meu cunyat Sebastià vam muntar La Croissanteria. En un principi només oferíem croissants, tot i que n’hi havia de totes classes, i amb el temps vam començar a introduir els entrepans. Quan vam obrir només despatxàvem croissants mentre que en l’actualitat podríem dir que gairebé tot són entrepans, per cada 100 unitats oferim 95 entrepans i 5 croissants. 

L’any 1987 devia ser un negoci innovador?

Sí, en aquell moment a Tàrrega també hi havia la botiga del Vilardosa però la nostra oferta era més variada, oferíem croissants de frankfurts, bacó amb dàtils, de sobrassada... tot el que hi havia al mercat. Llavors els croissants estaven de moda i tenien sortida. La Croissanteria va néixer com una granja i vam agafar un ambient de molt jovent, sobretot durant la primera dècada, al matí veníem més persones grans i a la tarda, quan sortien del col·legi, venien a berenar croissants, era molt maco. 

Quan em vaig quedar sol i vaig detectar que la demanda de croissants començava a baixar, vaig començar a oferir entrepans encara que hem mantingut el nom de l’establiment amb el qual vam obrir. A banda d’entrepans, també ofereixo amanides segons la demanda. 

Què destacaria de tots aquests anys?

L’ambient que s’ha creat és un ambient molt familiar. Als matins som sempre els mateixos i el cap de setmana els clients canvien però també són habituals, fins i tot tinc clients fidels de FiraTàrrega que van començar a venir quan festejaven i ara ja ho fan amb la família. Alguns també retornen.

Ha creat com una família?

(S’emociona) Sí, un dels motius pels quals em sap greu deixar el negoci és per això. Reconec que m’ha costat moltíssim la decisió de plegar. Si estigués sol i no tingués ningú, continuaria obert perquè tinc un ambient que penso que no em mereixo, però arriba un moment que has de fer el pas. També em sap greu no haver pogut traspassar el negoci (almenys fins ara), no tant pels diners sinó pel fet de no veure el local obert i que estigui buit. 

Podeu llegir l’entrevista completa aquí