Arriba enmig d'una gran expectació, eufòria i alegria la relíquia de sant Pere Claver, el fill il·lustre de Verdú. Però abans d'arribar fins aquí, retrocedim fins al llunyà 1920. Segons consta en el llibre d'actes de la comissió organitzadora de les festes verdunines que es guarda a la parròquia de Verdú, el 9 de setembre, coincidint amb la festa major de Verdú, hi ha a la vila l'arquebisbe de Cartagena d'Índies Pedro Adán, acompanyat del bisbe de Solsona, que plegats van fer una visita tant al municipi com al santuari i a la cambra natal del sant verduní. Aprofitant l'avinentesa, el poble de Verdú va demanar a l'arquebisbe Adán que entregués una relíquia del sant. 

Ja el 1922, el 26 de setembre, el rector Francisco Solsona, l'ajuntament i la resta d'entitats de la vila, signen conjuntament una carta dirigida a l'arquebisbe Adán en la qual es demana l'entrega d'una relíquia del sant per poder ser venerada a la seva localitat natal. 7 mesos després, el 26 d'abril de 1923, el rector de Verdú rep una carta provinent de Cartagena d'Índies, en què li confirma que efectivament Verdú tindrà una relíquia del seu sant, concretament una costella. Mesos més tard, el 24 de novembre del 1923, el rector rep una nova carta de l'arquebisbe comunicant que l'encarregat de transportar la costella del sant serà el cardenal de Burgos, el valencià Joan Benlloc i Vivó, que antigament havia estat bisbe de Solsona i d'Urgell. Dies més tard, el 29 de novembre, va ser entregada la costella del sant dins d'una arqueta de closca de tortuga, amb tota la documentació que en certificava l'autenticitat. Verdú va rebre la notícia a través d'un cablegrama el 7 de desembre, i a les 4 de la tarda les campanes repicaven als quatre vents anunciant la bona nova, i escampant la notícia que va córrer com la pólvora per tot Verdú.

La costella tardaria encara a arribar a terres verdunines, abans va passar primer per Burgos, on a mans dels Jesuïtes faria ruta per Osca, Barcelona, Solsona, Manresa i arribaria a Tàrrega un 10 de maig de 1924. Arriba a Verdú, ara sí, un diumenge, 11 de maig, enmig d'una gran expectació, eufòria i alegria, la relíquia de sant Pere Claver, el fill il·lustre de Verdú.

La comissió de festes i de l'arribada estaven preparant aquella rebuda des de feia 3 mesos, segons sabem pels diaris de l'època: la coral, un cor format per 95 veus d'homes, tots sota la direcció del músic local Antonio Gabarró i amb l'acompanyament dels músics de les orquestres Els Gabarrona de Verdú i Els Muixins de Sabadell, ja assajaven la missa de St. Agustí del Sr. Sancho Marraco i s'acabava d'ultimar l'himne de la relíquia, obra de Mn. Benet Malagarriga a la lletra i Mn. Andreu Gené a la música, que avui dia és l'himne que acompanya la relíquia a la processó del 8 i 9 de setembre per festa major.

Tot el poble es va abocar a la rebuda: la confraria de Sant Hipòlit, és a dir, el gremi dels cantirers, va muntar un gran arc carregat de sillons i càntirs coronat amb una petita imatge del sant, i l'estructura eren unes bastides que utilitzaven els paletes de l'època.

Al centre de la plaça major tingué lloc una missa de campanya, oficiada pel cardenal de Tarragona Francesc d'Assís, juntament amb la resta d'autoritats locals. La jornada va comptar també una processó pels carrers de Verdú.

100 anys de l'arribada de la relíquia, una relíquia que Verdú guarda com un tresor i llueix com una joia.