Diumenge es va commemorar el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, una jornada que té com a objectiu promoure la igualtat de gènere també en l’àmbit científic. Malgrat els avenços assolits, encara hi ha molta feina per fer, tal com explica Maite Caus Enríquez, natural de Tàrrega i investigadora del grup d’Investigació Translacional Vascular i Renal de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRBLleida).

Per fomentar les vocacions científiques entre les nenes i les adolescents, l’ajuntament de Tàrrega, amb la col·laboració de l’IRBLleida, ha posat en marxa una campanya per visibilitzar l’aportació femenina en l’àmbit científic i alhora conscienciar sobre la bretxa de gènere persistent en el món de la ciència. Parlem amb una de les participants.

Falten dones en l’àmbit científic?

Crec que a poc a poc s’està equilibrant i cada vegada som més dones científiques. Malgrat tot, encara en falten. S’estima que el 40 % del personal investigador som dones. Val a destacar que depèn de les àrees d’investigació. En l’àmbit de la salut, en les primeres etapes de la carrera investigadora, hi ha més dones que homes, però a mesura que avança la carrera investigadora i en les posicions de més responsabilitat, la majoria són homes, un 70%, de manera que encara hi ha feina a fer.

A què ho atribueix?

Hi ha molts motius diferents: la falta de referents femenins en l’àmbit de la investigació, el fet que els drets de les dones en l’educació han arribat tard i també la falta de conciliació, que fa que moltes dones a mesura que avança la seua carrera científica, acabin deixant-la.

Com animaria a fomentar aquesta vocació entre les joves?

En aquest sentit, els docents tenen un paper fonamental, des de les aules poden transmetre’ls inquietuds i ganes de conèixer més la ciència. També des dels instituts d’investigació és important fer aquesta divulgació ciutadana. A l’IRBLleida es fan contínuament tallers a estudiants d’ESO perquè estiguin en contacte amb la ciència, facin experiments i visitin laboratoris, crec que són molt positius perquè serveixen per atansar més la ciència a la ciutadania i en especial al jovent.

Precisament aquests dies imparteix xarrades en instituts de Tàrrega juntament amb alguna companya. Com les valora?

Penso que aquestes iniciatives són molt positives i la valoració és molt bona ja que durant les xarrades a l’últim curs d’ESO o a Batxillerat, que és quan han d’escollir el seu futur, és bo escoltar a alguna persona externa i conèixer les sortides professionals.

En el seu cas, per què va apostar per la ciència?

Ho tenia clar, m’agradava l’àmbit sanitari però no la medicina i vaig decidir estudiar el grau de Biomedicina a la Universitat de Lleida (UdL).