Estimats lectors de la NOVA TÀRREGA. Primer de tot, bon any nou! Em permetran que obri una saga de capítols de la meva escola, l’Escola Pia. Recordarem el centenari, el de l’any 1884-1984. Comencem!

L’ARRIBADA

El dia 5 de setembre de 1884, Tàrrega estava de gran festa: arribaven els Escolapis. La il·lusió més que centenària de tenir a mà un col·legi de segon ensenyament i un bon col·legi d’ensenyament primari, gratuït, començava a ésser una realitat. 

La conversa que el bon sacerdot targarí Mn. Magí Pons i Lloberola va tenir a Barcelona amb el Provincial de l’Escola Pia de Catalunya Ramon Riera, fou el detonador que va esmicolar l’impressionant cúmul d’obstacles i entrebancs que impedien la consecució de l’antic anhel de molts targarins, deixant via lliure al millorament de la cultura i el progrés econòmic i social. 

“El dia 3 d’agost de 1883, Mn. Magí Pons explicava davant l’Ajuntament, presidit pel Sr. alcalde, en Vicenç Orobitg, acompanyat pel Sr. Ecònom, Mn. Pere Reixachs, els consellers en Josep Llobet i en Josep Salvadó Burló, que havia anat a Barcelona i havia visitat el P. General de l’Escola Pia (segurament vol dir el P. Provincial de l’Escola Pia de Catalunya) i, havent-li preguntat si estava encara disposat a fundar un col·legi a Tàrrega, li havia contestat que encara hi estava disposat, però que calia puntualitzar les condicions.”

En aquella mateixa reunió, es nomenà una comissió per estudiar el cas. 

“El dia 9 de novembre de 1883, l’Ajuntament presidit pel nou alcalde, Sr. Enric de Càrcer, aprova les condicions presentades pel P. Provincial de l’Escola Pia, rebaixant, però (com a bons targarins i bons comerciants) la quantitat de sis mil pessetes a cinc mil (era la quota anual per a tota la comunitat). També acorda de fer a l’exconvent de la Mercè les obres necessàries que, segons el parer del mestre de cases, no baixarien de les 15.000 pessetes”.

L’HABITATGE

Els Escolapis ja són a casa llur. Com era la casa que els targarins, amb més bona voluntat que mitjans materials, els havien preparat? Per fer-nos una idea aproximada del que era llavors l’exconvent de la Mercè, fem ara una visita a l’immoble que, des de fa més de cent anys, ocupa l’Escola Pia.

El Col·legi La Mercè ocupa, avui a Tàrrega, un conjunt força complicat. Complicat per la diversitat de propietaris i per la seva peculiar configuració. En són propietaris (a l’època dels anys 1884) l’Ajuntament, el Bisbat i l’Escola Pia. Noten que els drets del Bisbat de Solsona són purament simbòlics, encara que ben reals jurídicament: l’Estat, que s’havia apoderat dels béns dels religiosos l’any 1835, donà, més tard, el convent a l’Ajuntament i l’església al Bisbat, mentre venia a particulars les altres edificacions i terres que posseïen.

La configuració de l’edifici i la seva situació li donen gran independència de façanes, amb la consegüent llibertat de llum i obertures. Bàsicament, està format pel claustre i per un cos d’edifici que l’uneix a l’església. La planta baixa està ocupada per aules i dependències accessòries; al primer pis, altres aules i oficines ocupen la part del claustre, mentre que la comunitat ocupa les tribunes de l’església. L’internat fou situat sobre aquestes dependències. El conjunt de l’edifici produeix la sensació d’uns locals modernitzats, espaiosos, ben pavimentats, amb grans finestrals: bonic de veure per dins i per fora. En el plànol, hom es pot fer càrrec de la distribució de les dependències i de les seves dimensions.