El “fet de la pell”, el cas real d’un nen d'11 anys que va patir un greu accident a la fàbrica de la Colònia Güell, ens situa en el context obrer català de principis de segle XX, una època convulsa que culminà en la revolta de la Setmana Tràgica de 1909 a Barcelona. El detonant dels conflictes va ser la mobilització de la lleva de reservistes per ser enviats al Marroc, on havia començat la Guerra de Melilla. El sentiment d’injustícia s’incrementà pel fet que les famílies riques podien comprar l’exempció d’incorporar-se a files si pagaven una quantitat de diners fora de l’abast dels obrers de l’època, que cobraven una misèria.

Entitats obreres reivindicatives van organitzar actes en contra de la lleva i la rebel·lió va comportar l’esclat social, atemptats amb bombes i proclames violentes contra les classes benestants i l’església, acusada d’estar a favor dels poderosos.

La participació de les dones en la vaga general revolucionària va tenir un paper rellevant, van sortir al carrer a lluitar i van envair el port per impedir que marxessin els marits i pares dels seus fills, mentre que les senyores riques, per tranquil·litzar el seu propi remordiment, donaven tabac i escapularis de protecció als soldats.

Els protagonistes de la novel·la ens desvelen les seves posicions, segons les circumstàncies familiars i personals de cadascú. En Ventura, fill de família obrera, intentarà procurar-se un futur, fora dels lligams paternalistes i protectors als quals s’han resignat els seus germans i germanes, que el portarà a saltar-se els límits de classe establerts i a “jugar amb foc”. Una trama d’història i ficció suggestiva i colpidora, en què història i ficció aconsegueixen una lectura amena i interessant.

Jordi Sierra Fabra, escriptor prolífic guardonat amb diversos premis literaris, va guanyar amb aquesta novel·la el Premi Nèstor Luján.