Una de les principals potencialitats de Tàrrega és el comerç, que destaca per la seua vitalitat i el seu arrelament. I això és així des de l’edat mitjana, com posa de manifest l’exposició Tàrrega rere el taulell. El comerç targarí als segles XIX i XX, que es pot visitar al Museu Tàrrega Urgell fins al 21 de gener del 2024.

La mostra repassa els orígens i l’evolució del sector comercial amb més 350 peces. Precisament, el seu objectiu és donar a conèixer els resultats d’una investigació realitzada per l’equip del museu. 

La mostra té un enfocament didàctic i de difusió, que el Museu Tàrrega Urgell ha traduït en una proposta pensada per a persones de totes les edats. Així, descobreix als visitants els antecedents del sector comercial i menestral a la Tàrrega del segle XVIII i explica els efectes de la revolució del comerç entre 1830 i 1870, de la primera i segona revolució industrial, de la Guerra Civil i la postguerra i del pas a la societat de consum. Segons el director tècnic del Museu, Oriol Saula, “oferim una visió històrica del comerç parant atenció als diversos sectors comercials que han tingut pes a la nostra ciutat, com són l’alimentació, el tèxtil i el calçat o el parament de la llar, per esmentar-ne uns quants. Alhora, volem recordar establiments amb una llarga trajectòria, referents a tot Ponent”. Per la seua part, l’alcaldessa en funcions, Alba Pijuan, va destacar que “aquesta exposició posa de manifest que l’actual ciutat de serveis té unes arrels històriques molt profundes mantingudes en el temps per diverses nissagues familiars”. Per a Pijuan, “aquesta és sens dubte la mostra de l’any feta des de Tàrrega, que parla sobre un dels pilars de la nostra ciutat i possible gràcies a la col·laboració del nostre teixit comercial”. 

Precisament, arran de la gran implicació dels comerços de la ciutat amb la mostra, ha fet que el Museu Tàrrega Urgell es plantegi donar-li continuïtat amb una segona o fins i tot una tercera entrega. 

Des de peces de vestir fins a mobiliari antic

Per fer aquest viatge en el temps a partir de les botigues que han omplert els carrers i places de Tàrrega, el Museu reuneix en aquesta mostra 355 objectes cedits per establiments com Casa Delfín, Cal Cort, Ca l’Alba, Ca l’Argelich, l’antiga fàbrica i botiga de sabates Badias Roig, Ca l’Avelino (ara Distribuidora Bosch Hermanos), Magatzems Costa, Cal Miralles, Pastisseria Nicolau, Pastisseria Pío, Colmado Sant Antoni, Comercial Sans, Joieria Andreu, Merceria La Central, Magatzems l’Estrella, Sabateria Vda. Badías, Restaurant T’estimo Tant, Cristalleria Mateu, Ferreteria Cal Clavetaire i Drogueria Ramon; així com particulars com Josep Manel Serret, Roberto G. Alonso, Joan Solé, Montserrat Camps, Oriol Saula, Mercè Rovira, Marcel·la Terés i Àngels Pijuan. Ha estat tanta la quantitat de peces cedides per fer possible aquesta exposició comissariada per Oriol Saula, Jacinto Bonales i Glòria Coma, que el Museu ja avança que tindrà una segona part en el futur. 

Les peces que confeccionen la mostra, que s’alternen amb plafons explicatius, permeten tant reproduir espais d’antics comerços de la ciutat com recordar els productes que la clientela hi podia trobar. Així, hi trobem des de mobiliari antic de les botigues, rètols, caixes de productes de l’època fins a eines de treball passant per exemples dels béns comercialitzats en aquests establiments (elements de parament per a la llar, peces de vestir, sabates, barrets...); la majoria dels quals daten de finals del segle XIX fins als anys 70 del segle XX. L’exposició també inclou fotografies d’època i anuncis a les revistes locals, que il·lustren el discurs expositiu que ajuda el visitant a fer-se una idea de com va evolucionar el sector (que va créixer exponencialment durant la primera meitat del segle XIX, quan el nombre de botigues a Tàrrega es va multiplicar per quatre) i del pes que tenien aquests negocis.

L’exposició Tàrrega rere el taulell. El comerç targarí als segles XIX i XX és una iniciativa del Museu Tàrrega Urgell i compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC).