Tàrrega ha acollit aquest dijous la presentació de l'estudi 'La xarxa sanitària i la medicina de guerra republicanes a partir de les fosses excavades a Catalunya (2017-2023)' que ha dut a terme l'empresa Iltirta Arqueologia SL en els darrers sis anys. Ho ha fet en el marc de la celebració del Dia de la Memòria Històrica i Democràtica local que l'ajuntament de la capital de l'Urgell va instaurar el 25 de maig fa tres anys. L'acte, organitzat pel Museu Tàrrega Urgell, s’ha centrat amb el monestir Mas de Colom, que actualment és la Casa Borges.

Ares Vidal, d'Iltirta Arqueologia SL, ha explicat que “Mas de Colom de Tàrrega va funcionar com a hospital de campanya i hospital de rereguarda per tractar el paludisme i les febres tifoidees durant nou mesos, entre març de 1938 i principis de gener de 1939, amb diferents fases”. Vidal ha comentat que “en el moment més àlgid, a finals del 1938 i quan també funcionava com a hospital quirúrgic, va arribar a tenir més de 220 llits i quan es va abandonar el lloc n’hi havia uns 75”. Com que es tractava d'un hospital de rereguarda, “va acollir soldats de diferents fronts (Pallars, Segre i Batalla de l'Ebre) i de diferents orígens alhora que com que estava més lluny dels fronts, permetia que els ferits i els malalts poguessin portar a terme la convalescència de manera més tranquil·la”, segons Vidal.

Entre els diferents punts de Catalunya excavats per Iltirta Arquelogia SL en el marc d'aquest estudi encarregat pel Departament de Justícia i la Direcció General de Memòria Democràtica, hi havia el Mas de Colom de Tàrrega perquè “la informació que vam anar recollint de testimonis que ens va arribar de forma indirecta, deia que probablement hi hauria ferits que no haurien sobreviscut i que podien estar enterrats a l'entorn del convent”, ha indicat Vidal. Tot i això, ha revelat que “des del punt de vista arqueològic a Mas de Colom no hem pogut recuperar víctimes de la Guerra Civil però sí que l'estudi ens ha permès documentar informació sobre les diferents fases en què Mas de Colom va funcionar dins de la xarxa sanitària republicana com a centre d'atenció de ferits i malalts”.

Pel que fa a la xarxa sanitària republicana, Vidal ha explicat que “estava molt ben organitzada i ordenat, es van establir unes línies d'evacuació i en aquestes diferents punts per poder atendre els ferits, alguns de més propers als fronts, que eren més provisionals i mòbils, i altres de més allunyats en què els ferits intervinguts prèviament podien acabar de recuperar-se de les ferides de manera més tranquil·la, i un d’aquests darrers era Mas de Colom”.

Per la seva part, l'alcaldessa, Alba Pijuan, ha destacat l'aposta de l'actual govern per la memòria històrica perquè “creiem en la necessitat vital de visibilitzar les vides i les morts de totes les persones víctimes del franquisme i el nazisme, difondre-les, especialment entre les generacions més joves, i evitar així que en un futur es repeteixi”. Pijuan també va fer referència a la “necessitat de la restauració de la memòria per a les pròpies famílies”.

Tàrrega va declarar la celebració del Dia de la Memòria Històrica i Democràtica cada 25 de maig en tractar-se de la data de l'any 2021 en què la capital de l'Urgell va col·locar 9 llambordes Stolpersteine en homenatge als deportats targarins. Concretament, les va instal·lar davant les darreres residències de Josep Ybós Briansó, Miquel Pont Llobera, Josep Minguell Porta, Antoni Foguet Doll, Emili Peruga Puy, Francesc Josep Sentís Baiget, Josep Real Lloses, Josep Aubach Arnaldo i Modest Farré Farré. Tots ells van ser deportats a Mauthausen durant la Segona Guerra Mundial. Cinc van morir als camps de concentració nazi i quatre van aconseguir sobreviure. Un va tornar a Catalunya, mentre que la resta va viure a França fins a la seva mort. L'any passat, coincidint amb el 25 de maig, Tàrrega va presentar una ruta per recordar els bombardejos que la ciutat va patir el 1938 i que van deixar 51 víctimes mortals.