Dossiers sobre els visigots i el bandolerisme a l'Urgell centren el volum 37 de la revista URTX
La publicació inclou també la darrera entrevista al pintor Lluís Trepat abans de morir

Tàrrega ha presentat aquest dijous una nova edició d'URTX – Revista d'Humanitats de l'Urgell, la miscel·lània d'estudis humanístics editada pel Museu Tàrrega Urgell i l'Arxiu Comarcal de l'Urgell que en el volum 37 publica dos extensos dossiers dedicats als visigots i al bandolerisme a la comarca. Així mateix, recull la darrera entrevista que es va fer al pintor Lluís Trepat abans de morir que li van fer els professors Amadeu Bonet i Jacint Cabau i on parla de les pintures murals de l'església de Santa Maria Magdalena de Lleida.
El primer monogràfic és fruit de les excavacions al jaciment del Tossal del Moro de Castellserà i compta amb cinc articles escrits per especialistes en l’època dels visigots, com són els arqueòlegs Oscar Escala i Jordi Roig, els historiadors Albert Ruestes i Joan Manuel Coll i l’experta en arqueologia i numismàtica Maria Clua. En els seus textos, aborden les diverses troballes que s’han fet durant les diverses campanyes arqueològiques en aquest vestigi iber i visigot situat al sud de la serra d’Almenara.
La publicació creada el 1989 compta amb un segon dossier que aborda l’època del bandolerisme en el període comprès entre els segles XV i XVII. Així, diferents experts del territori enumeren amb detall quins foren els bandolers que exerciren a la zona amb textos a càrrec dels arxivers de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, Carles Quevedo i Miquel Àngel Farré; l’arxiver municipal de la Seu d’Urgell i president de l’Institut d’Es-tudis Comarcals de l’Alt Urgell, Lluís Obiols; i el Doctor en Història Jacinto Bonales.
A més a més, l’URTX també compta amb diferents articles sobre temes com el retaule gòtic del Palau d’Anglesola, els creditors municipals d’Agramunt després de la Guerra de Successió, l’arquitectura lleidatana del segle XVIII, els vincles entre la mecanització agrària i el medi ambient, el concepte de patrimoni industrial o a què ens referim quan parlem d’accessibilitat i comunitat als museus a partir del cas del Museu Tàrrega Urgell, entre altres. Finalment, també incorpora un article que té la voluntat de denunciar que les terres de Lleida són invisibles per a la resta de Catalunya. Es tracta de Repensant Ponent, a càrrec del professor d'Història de l'Art Contemporani i d'Història del Cinema a la Universitat Autònoma de Barcelona Joan Maria Minguet.
Durant la presentació de la revista, el director dels Museus de Tàrrega, Jaume Espinagosa, ha destacat que “en aquest número hi ha una desena d’historiadors que s’estrenen, fet que demostra el nostre esperit de renovació”. Per la seva banda, l’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, ha posat en valor “el suport a la recerca en ciències socials i humanístiques que suposa la revista, que destaca per l’elevada qualitat dels seus articles”.
La presentació, que ha tingut lloc a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, també ha comptat amb la presència de Josep Gallart, arqueòleg de l’Agrupació Cultural La Femosa – Grup de Recerques, que ha manifestat que publicacions com l’URTX són cabdals perquè els investigadors investiguin el patrimoni del nostre territori i es pugui donar a conèixer a tota la ciutadania.
Amb gairebé quatre dècades d’experiència a l’esquena, URTX ha difós 602 articles del món de les humanitats, donant veu a les inquietuds i estudis de 406 autories. Esdevé una aposta ferma per subratllar la imprescindible labor dels museus i equipaments culturals, on la recerca és una branca ineludible de retroalimentació cap a la societat, encabint les diverses perspectives, fent possible l’autoconeixement i fent possible un futur millor coneixent amb més profunditat el nostre passat.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari