Investiguen la febre ovni a l'Urgell a partir d'un text de Pedrolo i un altre del segle XVII

En marxa les residències a l'Arxiu Comarcal per promoure treballs de creació i investigació al voltant del seu fons documental

per Laia Pedrós

Crònica Local, Crònica Urgell

Presentació de la cinquena edició del programa de residències de creació i investigació
Presentació de la cinquena edició del programa de residències de creació i investigació | Laia Pedrós

L'Arxiu Comarcal de l'Urgell acull aquest mes de juliol les residències de la cinquena edició del seu programa de creació i investigació en què participen quatre artistes i investigadors. L'objectiu és que reflexionin des de qualsevol disciplina de les ciències o la creació artística al voltant dels documents i els fitxers. En aquest sentit, l'Arxiu posa a la disposició dels participants el seu fons perquè puguin dur a terme els seus treballs.

Entre els quatre projectes seleccionats aquest any n'hi ha un que pretén investigar la influència sobre el territori rural català dels relats vinculats a la febre ovni de la segona meitat del segle XX. Es tracta d'un projecte, titulat 'Des de la resclosa', d'Albert Gironès que analitzarà la possible influència d'un relat del segle XVII (1604) de Belianes -conservat a l'Arxiu Comarcal i que fa referència a l'observació de naus estranyes al cel- a la novel·la Mecanoscrit del Segon Origen de Manuel de Pedrolo, possiblement llegit per l'autor a principis dels anys 70 del segle passat ja que en clau ufològica, pretén ser un exemple del pes de l'imaginari ovni modern en la configuració de la nostra concepció del món. Gironès ha explicat que "el meu objectiu passa per esbrinar la relació entre els dos relats i aquest territori, així com explicar com textos com aquests han ajudat a configurar el nostre imaginari al voltant del fenomen extraterrestre". 

Un altre projecte és ‘Les Eres de Tàrrega. Imaginari paisatgístic i sistema cultural' de Joan Vila Puig Morera qui a partir de la documentació de l'exposició que va fer el seu avi, el pintor Vila-Puig, a Tàrrega el mes de maig del 1936, pretén extreure conclusions relacionades amb temes molt actuals com "la relació amb el paisatge, amb l’entorn i la construcció d’un teixit cultural de ciutat amatent a aquestes temàtiques”, ha destacat. 

També hi ha un projecte internacional, 'Hidden in plain sight', en què Louise Franklin Wiberg de Dinamarca investiga el material fotogràfic de l'arxiu per centrar-se en què l'artista anomena imatges dins de les imatges, aquelles parts o detalls de la foto que no són el focus principal, però que habitualment permeten crear noves narratives, significats o associacions.

L'últim projecte és el de Marta Bisbal Torres de Mollerussa que, sota el títol 'Fora de camp', se centra en els llibres diaris que es portaven a manera comptable a les grans propietats agràries, dels quals es pot obtenir informació sobre el treball i els treballadors del camp, així com de lexplotació econòmica de la terra.

El director de l'Arxiu Comarcal de l'Urgell, Carles Quevedo, ha celebrat el “retorn a la normalitat” d'aquestes residències on els participants coincidiran i establiran sinergies alhora que ha afirmat que "s'han seleccionat projectes molt diferents que aporten una visió diferent i molt enriquidora”.

Per la seva banda, la regidora de Patrimoni, Ivonne Pont, ha posat en valor “aquest projecte innovador perquè és una nova manera de reinterpretar documents arxivístics” mentre que el president del consell de l'Urgell, Gerard Balcells, ha felicitat la iniciativa perquè “posa en valor l'Arxiu Comarcal i les històries de la comarca, de la ciutat i dels seus veïns i veïnes”.

Els autors presentaran els seus projectes al públic en el marc de les jornades 'Trans-documentar' els dijous 21 i 28 de juliol (19h). La tria de propostes va anar a càrrec prèviament per part d’un comitè format per arxivers, historiadors, professors universitaris i artistes de prestigi reconegut.

Val a dir que els treballs seleccionats apleguen diversos camps de les arts i les ciències socials, contribuint així a fomentar la investigació artística i la producció en un arxiu públic, la promoció artística relacionada amb la interpretació dels documents, enriquir l'experiència per a l'artista i la ciutat amfitriona, i obrir un nou camp d’enfocament transdisciplinari dels arxius. Les residències de creació, recerca i investigació de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell compten amb el suport de l’ajuntament de Tàrrega i el consell de l’Urgell.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article