Quan va marxar de Tàrrega i per què va decidir anar a l'estranger? 

Vaig arribar a la capital d'Argentina, Buenos Aires, a principis de març sense bitllet de tornada encara que plantejava tornar a finals d'agost. Un viatge per aprendre i deixar per un temps tot el que m'arrelava a la ciutat, que és molt.

Tenia molta curiositat per viatjar a Llatinoamèrica i conèixer sobretot la seva relació amb l'escenografia i les arts escèniques.

L'idioma no volia que fos una trava sinó un avantatge.

Què hi fa?

He vingut a ampliar els meus estudis d'escenografia i de les arts en general. No vaig plantejar aquesta mobilitat com un Erasmus típic del tot universitari, sinó formar-me, conèixer gent del sector i participar en esdeveniments i espectacles que es fessin a la ciutat. 

Òbviament també aprofito per viatjar per tot el continent; l'Argentina, Xile, el Perú, el Brasil...

Quina opinió té de l'Argentina?

No hi ha forma de treure'ls Europa del cap, sempre s'estan comparant. Econòmicament parlant, és complicat tenir una vida estable, no l'hi veuen futur, cosa que ha portat que siguin molt amables al veure que no hi haurà cap millora. Els pobles són molt més humils i pobres que la capital. 

És un país de contrastos, un collage. Estils arquitectònic de tot el món, molta i molta pobresa al carrer, la millor tecnologia, cartoners i gent demanant, infinitat de carrers amb obres, naturalesa per tot arreu, cotxes desvalisats, velocitat imparable dels autobusos, lentitud a les cues dels súpers i als bars, policies a cada cantonada, policies fumant i xerrant, molta activitat artística, festa tots els dies... en definitiva La ciudad de la fúria. 

Podeu llegir l'entrevista sencera aquí