Coincidint amb la commemoració del seu Dia de la Memòria Històrica i Democràtica (25 de maig), Tàrrega ha estrenat aquest dimecres la ruta dels bombardejos a la ciutat el 1938 per tal que la ciutadania prengui consciència dels estralls que van provocar les bombes feixistes en plena Guerra Civil. L'alcaldessa, Alba Pijuan, ha destacat que commemorar aquest dia “és vital per a la memòria històrica, no podem oblidar el passat i cal recordar-lo perquè no es repeteixi en un futur”.

Anna Colet, tècnica del Museu Tàrrega Urgell i autora de diferents recerques històriques, ha explicat que “entre abril i desembre de 1938 a Tàrrega hi va haver un mínim de quatre bombardejos i un mínim de 51 víctimes mortals”. La zona més afectada va ser el centre històric, des del carrer Major cap al riu Ondara. Segons Colet, el 21 de desembre del 1938, a Tàrrega hi havia un mínim de mig centenar d'edificis destruïts i es van destinar 200 persones per treure la runa.

Colet ha destacat que es fa difícil conèixer el nombre real de víctimes perquè falta documentació i registres. En aquest sentit, ha comentat que després del primer bombardeig, l'ajuntament va quedar desert durant almenys una setmana i s'han perdut dades. A mesura que avança la investigació, van sorgint noves dades que permetran completar l'afectació de la Guerra Civil i dels bombardejos a Tàrrega.

Els bombardejos documentats es van produir els dies 5 d'abril (10.30 hores), en què van morir 15 persones segons el Registre Civil; el 30 de novembre, amb 9 morts; el 21 de desembre (17.00 hores), amb 7 morts, i el 31 d'abril (08.30 hores) amb 19 víctimes mortals que es refugiaven en una casa del carrer de la Font.

En l'estrena de la ruta, dissenyada pel Museu Tàrrega Urgell, els assistents han rebut un fulletó amb informació detallada dels bombardejos que va patir la ciutat de Tàrrega i dels principals refugis que es van habilitar. El fulletó complementa la pàgina web amb informació sobre els bombardejos que l'equipament cultural va estrenar el passat 5 d'abril, just quan es complien 84 anys del primer atac de l'aviació feixista. 

La ruta ha començat a la plaça de Sant Antoni i ha passat, entre altres, pel Pou de Gel i la plaça de Carles Perelló, dos espais que es van convertir en refugis durant la Guerra Civil. La ruta s'oferirà a demanda des del Museu Tàrrega Urgell.

Els actes del Dia de la Memòria Històrica i Democràtica seguiran a la tarda amb la presentació del vídeo gravat l'any passat sobre la col·locació de les nou llambordes Stolpersteine ​​al municipi, lliurant una còpia a cadascuna de les famílies. Tot seguit hi haurà una taula rodona sobre l'exili, la deportació i el silenci opressor de les guerres amb la participació d'Aurora Marquinay, Josep Calvet i Albert Sentís, i moderada per Miquel Ramon.

Els actes acabaran diumenge, a partir de les 11.00 hores, amb una ruta guiada per Jaume Ramon Solé per les Stolpersteine ​​instal·lades a Tàrrega l'any passat en record de Josep Ybós Briansó, Miquel Pont Llobera, Josep Minguell Porta, Andoni Foguet Doll, Emili Peruga Puy, Francesc Sentís Baiget, Josep Real Lloses, Josep Aubach Arnaldo i Modest Farré Farré.

Dir també que durant el primer trimestre del proper curs escolar està previst que el Museu Tàrrega Urgell ofereixi tallers de memòria oral als adolescents perquè prenguin consciència de la importància de la transmissió oral i de recordar a través de les vivències de la gent gran.

L'ajuntament de Tàrrega va declarar l'any passat el 25 de maig com a Dia de la Memòria Històrica i Democràtica ja que va ser el dia que es van instal·lar a la ciutat les llambordes Stolpersteine davant les últimes residències de Josep Ybós Briansó, Miquel Pont Llobera, Josep Minguell Porta, Antoni Foguet Doll, Emili Peruga Puy, Francesc Josep Sentís Baiget, Josep Real Lloses, Josep Aubach Arnaldo i Modest Farré Farré. Tots ells van ser deportats a Mauthausen durant la Segona Guerra Mundial. Cinc van morir als camps de concentració nazi i quatre van aconseguir sobreviure. Un d'ells va tornar a Catalunya, mentre que la resta va viure a França fins a la seva mort.