Albert Guerrero (SEGRE) / Laia Pedrós

Un total de 223 municipis lleidatans podrien quedar-se sense els seus jutjats de pau si s'aprova la llei orgànica d'eficiència organitzativa del Servei Públic de Justícia que prepara el Govern central, que preveu suprimir la figura dels jutges de pau. És una reforma controvertida. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va afirmar al Parlament que "plantarem cara" i va reivindicar el ferm compromís del departament de defensar aquesta figura. Jutges de pau, municipis i advocats també han mostrat el seu rebuig a la possible supressió dels jutjats de pau. 

"Eliminar-los suposaria un col·lapse" 

Zoe Valero, jutge de pau d'Agramunt des de fa tres anys i mig, va a posar en valor sobretot la funció dels jutjats de pau perquè “permeten que la ciutadania tingui a l'abast els mecanismes per solucionar els problemes a petita escala amb la mediació”. Així mateix, celebren moltíssimes noces i també s'encarreguen de les audiències reservades. Valero va destacar que “els jutjats de primera instància ja estan saturats i eliminar els jutjats de pau suposaria un col·lapse, ja que són útils per agilitzar molt la justícia”. Finalment, va dir que la justícia als jutjats de pau és “gratuïta i ràpida" i ofereixen l'assessorament, la conciliació i la possible resolució del conflicte”. El jutjat de pau d'Agramunt atén mig centenar de casos cada any.