Dissabte passat, el Tàrrega va donar la campanada a l’empatar contra tot pronòstic al camp de l’Atlètic Lleida per 0 a 0, en un partit marcat per la seriositat del quadre targarí en defensa de la seva porteria malgrat les baixes de Solé i Maikel i, sobretot, també pel gran treball de tot l’equip que fins i tot va tenir una gran oportunitat de gol al minut 65, quan la rematada de la pilota a càrrec d’Izan es va estavellar al pal de la porteria local i altres ocasions més a càrrec del mateix Izan i de Burgos que no van acabar al fons de la porteria local per mil·límetres. 

És cert que els locals també van tenir les seves oportunitats de gol, només faltaria, però es van trobar al davant amb un imperial David Oliveros, realment immens al llarg de tot el partit i per tant un altre dels artífex importants de l’empat a zero final.
Davant un contrincant tan qualificat com és l’equip de la capital, aquest empat a zero té un gran mèrit perquè l’equip blaugrana va deixar constància de la seva capacitat futbolística i de treball. 

El quadre blaugrana, ara de la mà de Lluís Milà, és un equip que competeix de principi a fi davant de qualsevol rival, sigui del potencial que sigui, com va passar aquest passat dissabte al camp de l’Atlètic Lleida, un dels màxim aspirants a l’ascens de categoria.

Una altra cosa és que acompanyi o no el resultat al final de cada encontre. Però la perseverança i el creure en ells mateixos ha fet que l’equip hagi millorat en tots els aspectes, malgrat que el gol encara se li resisteixi, com també ha passat en altres partits, com en el camp del Vilanova fa quinze dies o en l’anterior jornada que només va empatar a casa amb l’Alcarràs i dissabte a Lleida.

Aconseguir un bon resultat al Ramon Farrús de Lleida no era pas una tasca fàcil per la categoria del rival, un equip dissenyat per pujar a Tercera Divisió al final de temporada, però dissabte es van trobar al davant amb un equip, el targarí, pletòric i convençut que puntuar era possible, repeteixo, malgrat, la categoria de l’equip local.