"¿Qué ha ocurrido? De pronto se ha permitido el acceso de ambos sexos a las mismas horas. ¿Era necesario? ¿Es oportuno? Creemos con sinceridad que no, y nos permitimos rogar a las autoridades y a los dirigentes del Club Natación se dignen revisar la cuestión y volver de su acuerdo. […] No se nos salga ahora con lo de la modernidad y lo de que eso se hace en todo el mundo y otras zarandajas mandadas retirar por ineficaces, pues esta pretendida supercivilización no es otra cosa que el retorno al primitivismo." Aquestes contundents paraules les signava Un padre de familia a la Nova Tàrrega el juliol del 1960 en un afer que va marcar un abans i un després a la nostra ciutat: la fi de la segregació de sexes a les piscines municipals.

Tàrrega va ser una de les ciutats pioneres de la província en gaudir d'unes piscines municipals pròpies. Als anys 30, l'ajuntament republicà va iniciar els tràmits per comptar amb aquesta obra pública altament demanada per la joventut targarina des de feia temps. El procés va ser lent i fins al 1937, en plena Guerra Civil, no es va començar a construir la piscina als terrenys situats a La Plana gràcies a l'ajuda de voluntaris i esforços de totes les butxaques. En un principi, l'obra era senzilla i només comptava amb la piscina, sense vestidors ni murs, com es pot veure en les fotografies dels brigadistes internacionals banyant-se en aigües targarines durant el mes de maig de 1938. 
Una vegada finalitzada la Guerra, el novembre del 1944 el règim franquista va iniciar el projecte d'edificar una nova zona esportiva amb equipaments per a la pràctica del futbol, el bàsquet, l'atletisme i la natació. Aquesta última es va veure reforçada amb una caseta unifamiliar amb vestidors i va estar gestionada pel recentment creat Club Natació. A les Festes Majors del maig del 1946, les autoritats del règim van inaugurar les noves instal·lacions, però aquell dia va passar un fet que no cal deixar passar per alt per entendre la polèmica posterior. El rector targarí de l'època, Jaume Serra, es va negar a beneir el complex esportiu per un motiu: hi havia piscines.

Podeu llegir el reportatge complet aquí