DR. SOLÉ PONS - EAP TÀRREGA

Els TCA són malalties greus però que poden remetre en un percentatge elevat si es detecten precoçment i es realitza un tractament multidisciplinari i psicoterapèutic especialitzat. L'anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa, el trastorn per afartament i els trastorns de la conducta alimentària no especificats són un grup de trastorns mentals que donen com a resultat alteracions en la forma de pensar, de sentir i de comportar-se en relació amb l'alimentació, el pes o la figura. 

Un tret habitual d'aquests trastorns és la manca de consciència de malaltia i, per tant, la manca de motivació per recuperar-se. Per aquest motiu, el tractament dels TCA és llarg i complex, i el paper de la família esdevé fonamental per a la recuperació. 
Cada un dels TCA pot tenir diferents criteris de més o menys gravetat, segons les repercussions mediconutricionals, psicològiques i socials. 

Si ens centrem en els trastorns per afartament als quals de vegades no donem importància, i que consisteixen en episodis d'ingesta voraç, similars als de les persones amb bulímia nerviosa, que apareixen de manera recurrent. Això fa que amb el temps la persona presenti un problema d'excés de pes o obesitat.

Un episodi d'afartament es caracteritza per una ingesta, en un curt període de temps, d'una quantitat de menjar definitivament superior a la que la majoria de persones podrien consumir en el mateix temps i sota circumstàncies similars, tot acompanyat amb la sensació de pèrdua de control sobre la ingesta durant l'episodi (per exemple, sensació que no es pot parar de menjar o controlar què i quant s'està menjant).

Els símptomes que ens posaran en alerta dels episodis d'afartament seran quan detectem una ingesta molt més ràpida del que és normal i en una quantitat abundant de menjar fins a sentir-se desagradablement ple, sent aquesta ingesta de grans quantitats de menjar tot i no tenir gana. 

Menjar d'amagat per ocultar la pròpia voracitat, sentir-se a disgust amb un mateix, trist o deprimit, també sentir-se molt culpable després de l'afartament i també quan sentim un malestar profund en recordar l'afartament. 

Els afartaments tenen lloc com de forma espontània alguns dies a la setmana durant mesos i de vegades s'associen a estratègies compensatòries inadequades (per exemple: purgues, dejuni, exercici físic excessiu).

Les causes que ens porten a aquests comportaments es basen en les dificultats per afrontar adequadament l'estrès i les contrarietats, les persones amb bulímia nerviosa o trastorn per afartament tenen més tendència a presentar dificultat per controlar la impulsivitat.