La novel·la està ambientada en dos moments històrics i dues són les protagonistes principals: la Valèria, una pintora dels anys 20 del segle XX, i l'Olivia, una historiadora de l'Art dels anys 70.

L'Olivia viu amb el seu avi, un antiquari de Barcelona, a qui ajuda a estones. Un bon dia, mentre fan el buidatge del pis d'un col·leccionista d'art, mort recentment, l'Olivia fa un descobriment, l'autoretrat d'una dona, el nu exquisit d'una pintora desconeguda, la Valèria Sans. Des d'aquell moment no pararà fins a esbrinar qui era aquella pintora amb talent i per què no va estar reconeguda. "De debò la vas conèixer, avi? Com es deia? Per què no l'he estudiat en tota la carrera? Què se n'ha fet d'ella? Qui pot tenir un quadre tan meravellós amagat rere un altre quadre?"

Per a l'Olivia el descobriment significarà, a més, conèixer una història d'emancipació femenina que tindrà ressò en la seva pròpia vida.
Tània Juste converteix la novel·la en un homenatge a les dones artistes, de tots els temps, que han estat silenciades en post del model masculí. A partit d'uns personatges ficticis, l'autora presenta persones reals, com la Marie Laurencin o la Gertru Stein, relacionades amb el París de les primeres avantguardes artístiques. 

Una novel·la de lectura fàcil i amena, realment tendra, encantadora i captivadora, que ens parla del món de l'art, de l'amor i de la condició femenina.