Dot de vila? Viladot!

Finestres

per Albert Claramont

Firmes NT, Gent NT

Cartell del centenari
Cartell del centenari | Fundació Guillem Viladot - Lo Pardal

Seguint l’etimologia de la paraula DOT, antiquíssima, (1272), i que ve del llatí dos, dotis, ens trobem el següent:

Aportació que fa la muller al marit orientada al sosteniment de les càrregues del matrimoni. / Aportació, exigida o voluntària, que fa al convent una noia que es fa monja. / Do, qualitat natural.”

Els qui em seguiu, encara que no m’ho digueu, sé que comprendreu que estic més per la darrera definició que no per les dues primeres, ni que sigui filosòficament, però en el cas, i quin cas!, que ens ocupa, hi veig un lligam poètic i un pèl absurd, indestriable.

I és que, i ara ja començo a parlar de Viladot, Guillem, la seva persona i la seva obra immensa compleix tots els ítems, totes les visions de l’esfera, els colors del calidoscopi, les interpretacions més locals i les més universals i intemporals.

Va col·laborar des dels anys seixanta a un munt de publicacions tant locals com nacionals. 

L'any 1959 va publicar el primer llibre, i també les seves investigacions en poesia concreta i visual en Els metaplasmes. El 1960 va figurar a 25 poetes joves i va aplegar els seus temes visuals en l'obra Ia-Urt. El 1963 va a Itàlia i França i participa en l'Antologia O-Figura. El 1965 forma part de la Nova Antologia, de J. Triadú i de la de J. Dieu-Brichart, publicada a Bèlgica, Antologia dels amicsde J. Vern. El 1966 guanya el premi Víctor Català de narració curta, amb La gent i el vent.

Durant els anys setanta va participar en exposicions de poesia concreta a Catalunya, a la resta de l'Estat i a diferents llocs (Montevideo, Santiago de Xile i l’Havana, Bonn, Portugal i França...) de tornada d’un viatge a l’URSS es va posar a treballar en el que va anomenar "iconografies" més  apropat cada vegada a l’escultura.

En prosa, va conrear sobretot la novel·la on, a banda de la tetralogia Memòria de Riella (1959-74) que recrea l'espai mític de l'Agramunt de la seva infantesa, va reprendre des de diversos angles la crítica a l'autoritat.

Les seves obres? En poesia escrita, vuit llibres, inclosa la seva obra completa. En Novel·la i narrativa breu? Agafeu-vos!, vint-i-sis llibres. Assaig, La finestra induïda (1980), i El vell ocell (1982), per a infants o Simbad, el mariner (1982) i Professor Fluss. El televisor vivent.

El 2000, un any després de la seva mort, es va publicar Papers de l'oblit, un poemari inèdit. El mateix any els espais creats per Viladot, anomenats «Lo Pardal» i que contenen bona part dels seus poemes-objecte, es constitueixen en museu. L'any 2004 es va completar la publicació de l'Obra Completa de Viladot amb el volum V, publicat per Pagès Editors. De manera pòstuma també han vist la llum altres llibres, per exemple Escrits d’art (2005), un recull del seu pensament sobre les arts plàstiques.

Va entregar una gran DOT a la seva VILA nadiua, Agramunt i al país, i aquest li ha de reconèixer, no sols amb un suport molt més clar a la seva projecció en l’any del seu Centenari, sinó també amb tota la força perquè Lo Pardal, la seva Fundació, que va ser el primer Museu de la Poesia Visual, estigui a les portades i el públic hi vingui i tothom en gaudeixi. Internacionalitzar la seva obra no deixaria de ser també fer una crida al coneixement del territori, encara que aquest eufemisme s’usa (in)convenientment per amagar la paraula –i la gestió– de la perifèria. Per cert, de qui som perifèrics? Auvahome!

He començat per la paraula i acabo amb ella i la darrera definició del Diccionari: “DOT, Peix de l'ordre dels perciformes, de la família dels serrànids (Polyprion americanum), potser per això, per una confusió, el nostre Govern, el de Catalunya, no ha entès la importància de Guillem Viladot i l’han traslladat a la segona divisió pel que fa als Centenaris previstos per al 2022, i això ha provocat l’aparició d’una recollida de signatures per a protestar. Sí, allò tan  revolucionari que fem els catalans… M'hi he afegit de totes maneres.

Encara sou a temps, feu-vos el favor i mireu, més enllà de la Panadella, al món de l’art amb més projecció internacional, des de les seques però fèrtils terres de l’Urgell.

Rectifiqueu JA! #VolemAnyViladot.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article