Enguany, 2021, ha fet 100 anys que va néixer un metge targarí excepcional. Arran d'una iniciativa popular encapçalada el 2005 per la targarina Rosa Viles Alsina, l'ajuntament de Tàrrega li va dedicar una plaça el dia del seu naixement, el passat 24 de setembre. Les activitats paral·leles organitzades per la família Domingo-Salvany per retre-li un afectuós homenatge públic en el centenari del seu naixement incloïen una exposició per donar a conèixer alguns dels aspectes més transcendents de la seva vida com a metge i com a targarí. Gràcies al suport inestimable de NOVA TÀRREGA, s'ofereix ara en tres capítols i lleument resumida. Que la gaudiu. 

Els orígens

Vaig néixer el 24 de setembre del 1921 a Tàrrega, al carrer de Sant Agustí núm. 19. De pare camperol i de mare pentinadora, era el tercer fill de la família Domingo Mas.

Als 5 anys vaig començar a anar a l'escola al col·legi de Sant Antoni, al costat de casa. Més tard vaig continuar la formació primària a l'Escola Pia, on també vaig seguir la meva formació secundària com a extern.

El despertar de la vocació de metge

Paral·lelament a la formació reglada, i per tal de no suposar una càrrega per a la família, dels 11 als 18 anys vaig treballar com a ajudant a la farmàcia Robinat de la plaça Major de Tàrrega a canvi d'una pesseta al dia.

Un cop iniciada i en curs la formació administrativa a l'Escola Pia de Tàrrega, el juny del 1934, als 12 anys, em vaig incorporar als estudis de Batxillerat gràcies al suport rebut dels pares escolapis.

Durant la Guerra Civil vaig mantenir la feina a la farmàcia. Als 15 anys, i arran de l'afecció per tuberculosi d'un oncle proper, vaig endegar-hi la realització de proves d'orina per detectar el bacil de Koch que n'és el causant. Naixia, així, la meva vocació mèdica i com a tisiòleg, especialista en tisis o tuberculosi.
Als 18 anys i ja després de la guerra, vaig completar els estudis del Batxillerat mentre treballava com a carter, amb un sou de sis pessetes al dia. Aquesta doble activitat compaginant el treball i els estudis del Batxillerat no estava contemplada en la nova legislació franquista de l'època i suposava una situació excepcional i incòmoda per als pares escolapis. L'atzucac fou resolt arran d'un recurs al ministeri d'Educació, que autoritzà la compatibilitat a través de la Universitat de Barcelona. 

El 1940, i tot i els bons auguris com a carter, als 19 anys vaig haver d'abandonar-ho quan va caldre preservar temporalment el lloc de treball a FECSA del meu germà Francesc, cridat a files. Aquesta nova activitat de gestió en la distribució d'energia va estar a punt de capgirar el meu futur professional. 

Quan el meu germà es reincorporà, se'm proposà d'iniciar la formació en aquest àmbit a l'Escola Industrial de Barcelona. Em plantejaven assumir, en un futur, la direcció de la distribució d'energia de FECSA a Cervera i a Tàrrega. 

Semblava interessant, però un cop vaig haver rumiat sobre les diverses alternatives professionals de què disposava, vaig declinar l'oferta de FECSA. Vaig decidir seguir la vocació mèdica iniciada anys abans a la farmàcia. 

Podeu llegir el reportatge sencer aquí