És ben sabut que fer ceràmica és tot un art, i a la vegada hipnòtic veure com el cantirer puja la peça amb aquella traça. Però el també espectacle és el que ja quasi no es veu i quasi no es practica, l'espectacle de la cuita de ceràmica en un forn Morú, dels antics, dels de tota la vida a Verdú. Aquest tipus de forns ja no es veuen, ja no estan en actiu. Però a Verdú a més de conservar-ne alguns d'antics i visibles com és el cas de l'Obrador de Cal Berlí, en tenim un en actiu, més nou, però.

El dissabte 23 d'octubre cap a 2/4 de 7 del matí, el cantirer Josep M. Turull encenia el forn amb prop de tres centenars de peces al seu interior entre sillons, càntirs, guardioles i altres elements de ceràmica. M'explica que el forn s'ha d'escalfar a poc a poc, si no amb la poca humitat que encara tenen les peces a dins, es fracturarien i s'acabarien trencant. El forn arribarà a una temperatura d'uns 1.100°.
Durant tot el dia es va alimentant el forn a poc a poc i sense pressa, cap a les 6 de la tarda, quasi dotze hores després, per la part superior del forn ja s'aprecia el roig de les peces i que a poc a poc es van tornant transparents.

Entre càrrega i càrrega amb el Quim Torrent que ve a ajudar i el Josep M., m'expliquen les anècdotes d'anys passats, dels dinars que hi feien amb familiars i amics, curiositats de cuites anteriors i de com es vivia abans aquest dia.

A les 7 de la tarda el foc surt per la xemeneia com un bufador. Poc després a 2/4 de 8, les peces tenen el color adequat, però no el negre característic de Verdú. Deu minuts després arriba el moment més complicat i esperat, a les set i quaranta més o menys es tiren 13 feixos de fusta humides, per evitar que no cremin de seguida i hi hagi temps a taponar les cinc xemeneies de la part superior i la boca del foc. Cal ser ràpid i intens, estan a mig metre de la boca del foc a 1.100°, davant d'aquesta s'hi posen uns llistons de fusta on després s'hi abocarà tot de terra per evitar que hi entri oxigen dins del forn, 6 minuts després el forn està completament tancat, però a dins encara hi ha activitat. És en aquest moment quan les peces van agafant el color negre, ja que el fum no pot sortir per enlloc i el foc va cremant tot l'oxigen.

El forn estarà tancat unes dues setmanes, el 9 de novembre s'obre i es comprova que tot estigui en ordre. Uns dies després, el dissabte 13 i el diumenge 14, el Josep M. comença a enretirar les més de tres-centes peces, treu la cendra que tenen per damunt, les estén a terra i amb una ruixada d'aigua les deixa impol·lutes.

D'aquí cap a la botiga de Ceràmica Font i allà esperen pacients el seu torn per ser adquirides.