Per aconseguir una societat inclusiva, aquella que considera que totes les persones tenim els mateixos drets simplement per la seva condició d'éssers humans, hem de tenir en compte molts aspectes. Un d'aquests és el llenguatge. I això ho sap molt bé el Grup Alba de Tàrrega, que treballa amb persones amb diversitat funcional. Per aquest motiu, aquest estiu en el marc del seu Pla d'Igualtat i amb l'ajuda de l'estudiant en pràctiques Mònica Briansó, graduada en Publicitat i Relacions Públiques i completant el grau d'Estudis Culturals amb Perspectiva de Gènere, ha elaborat una guia de comunicació inclusiva. Aquesta pretén ser un document de consulta i de referència per a tots els professionals de l'entitat, però també una eina de difusió i sensibilització en l'àmbit general per evitar situacions de desigualtat que a través del llenguatge es reprodueixen diàriament. N'hem parlat amb Mònica Briansó. 

A grans trets, què hi podem trobar?

El més interessant d'aquesta guia de comunicació inclusiva és que no és només amb perspectiva de gènere sinó que tracta sobre el llenguatge inclusiu des d'una perspectiva interseccional entenent que una persona pot estar travessada per moltes categories diferents: discapacitat, raça, gènere... i poden ser moltes les coses que et poden dir i et poden afectar. A banda d'una introducció teòrica, la guia aporta recursos amb alternatives, uns exercicis als quals es pot accedir a través d'un codi QR i també fa una pinzella sobre l'ús inclusiu de la imatge i el tema de l'accessibilitat.

Què ha descobert elaborant aquesta guia de comunicació inclusiva?

Em va ser molt útil parlar amb els joves que atén l'entitat amb les quals vaig fer un taller pràctic perquè, per exemple, moltes vegades es recomana que no es facin gaires desdoblaments com "els nois i les noies", perquè els experts diuen que atenta contra l'economia lingüística però els joves del Grup Alba em van dir que a ells els resultava més fàcil d'entendre "els nens i les nenes" que "els infants", fet que em va permetre aprendre que els desdoblaments per persones que tenen alguna discapacitat intel·lectual o que els costa més el tema de la lectura, tot i que els experts diguin que s'han d'evitar, els desdoblaments en aquests casos són una bona alternativa. També vaig aprendre que les barres, les arroves i les X són un recurs de llenguatge inclusiu en temes de gènere però quan es tracta de persones amb alguna discapacitat visual, això no és inclusiu, motiu pel qual ho hem d'intentar evitar i buscar alternatives. Finalment, he après sobre tot el tema de l'accessibilitat, és a dir, que les pàgines web hagin de ser accessibles, que realment ho són molt poques. Un web hauria de tenir opcions per canviar la mida, el contrast, que tots els links es subratllin i el tema de la lectura fàcil.

La guia ha estat l'excusa perquè el Grup Alba arribi a Tik Tok?

Qui fa servir de manera més discriminatòria el llenguatge moltes vegades és la gent jove. Per aquest motiu, des del Grup Alba s'han proposat utilitzar el canal de Tik Tok per fer arribar reivindicatius de llenguatge inclusiu i altres d'inclusió en general que puguin afectar els joves de l'entitat. De moment hem penjat tres tutorials on s'explica el tema del text alternatiu per tema d'accessibilitat i la idea és que els joves vagin generant nou contingut i que gestionin directament aquest canal. 

Podeu llegir l'article sencer aquí