Tornàvem el Tomàs Irigaray López i l'Antonio Mora Vergés de l'Urgell, de Guimerà concretament; ens portava per aquest "regne de la boira" l'obligada assistència a les reunions Ordinària i Extraordinària de l'Associació www.guimera.info, de la qual ambdós som socis.

De tornada agafàvem la carretera que des de Tàrrega mena al Talladell, on ens aturàvem a retratar Santa Maria del Pedregal, continuàrem fins a la Móra, on mentre retratàvem l'església de Sant Jaume, ens explicaven la forma d'accedir a l'antiga residència-palau i alhora molí dels Saportella, hi arribàvem prop de les 6 de la tarda quan la boira s'afegia al començament de la nit, aconseguíem unes imatges quasi espectrals de les runes d'aquest casalot gòtic que hom situa entre els segles XIII i XIV.

En el fogatjament de 1365-1370, la quadra de Saportella comptava amb dos focs; el de 1381, tres focs i era propietat de Johan Ça Portella.

L'any 1372, el Consell de la vila de Cervera cancel·là el dret de veïnatge a diversos gentilhomes, entre ells Joan Berenguer Saportella, senyor de la Móra.

L'any 1376, els Saportella bescanviaren el castell de la Curullada pel de Montpaó, conservant aquesta torre, que tenia la categoria de quadra. durant generacions, havien combinat la residència en aquest lloc vora el riu, al peu dels conreus, amb la vida al castell de la Curullada, en un punt més enlairat.

L'any 1462 pertanyia a mossèn Bernad Çaportella.

Durant la guerra de la Generalitat, Bernat de Saportella, diputat militar de la Generalitat el 1462, de primer es manifestà contrari al rei, després es va passar al bàndol reial.

L'any 1708, Carles d'Àustria nomenà Magí de Vilallonga i de Saportella comte de Vilallonga de Saportella, el seu germà Josep fou gran prior de Catalunya de 1721 a 1734.

L'edifici –actualment gairebé en ruïnes malgrat l'aparença de la façana– conserva dempeus una de les tres torres rodones que el defensaven.

Damunt la porta, quasi esborrat pel temps, ens sembla distingir el blasó d'aquesta família: "Catalán. De Cervera. De oro, tres bolsas o "sportellas", de gules, bien ordenadas. Pruebas de Joan Saportella, 18-VI-1556 y de Pere Saportella, 20-VIII-1563. [Ms 161] [Fr. de Alós]."

El terme de Granyanella amb una superfície de 24,4 quilòmetres quadrats té una població "de dret" de 137 persones; termeneja amb Tàrrega i Cervera, i està creuat per l'Ondara.