DR. JOSEP M. SOLÉ - EAP TÀRREGA

Sembla evident que la interdependència entre països, provocada per la globalització, ha fet créixer formes d'egoisme que han minvat l'apropament entre els pobles. De fet, la pandèmia ha desemmascarat l'absència de consciència a escala global. 

I és que la globalització afavoreix la liberalització dels mercats, però també genera una deshumanització de la societat que es percep mitjançant la precarietat dels vincles humans.

La crisi del coronavirus ha evidenciat la carència d'una fraternitat esperable en un món global, on un perillós nacionalisme va calant en la població. És més, el desenvolupament exacerbat del capitalisme ha estat el responsable dels grans problemes que afecten el nostre planeta: el deteriorament de la biosfera, la crisi de la democràcia, l'augment de la desigualtat i les injustícies, i els nous autoritarismes demagògics.

Davant la pandèmia, les polítiques proteccionistes abraçades per molts països han demostrat la seva ineficàcia, en tant que el virus no coneix fronteres i ens afecta a tots per igual. Tanmateix, això afavoreix una consciència col·lectiva, el fet de quedar-nos a casa estimula el nostre sentiment de fraternitat, ja que ens protegim a nosaltres mateixos, però també a la comunitat.

A Europa, cada país ha gestionat la crisi del coronavirus de forma individual, sense el consens i la coordinació de la resta dels socis de la Unió, deixant en evidència la falta d'estratègies comunes i solidàries.

Els científics encaminen els seus esforços envers el bé comú, sense límits ni fronteres i és que entre els científics no existeixen tensions tot i que poden tenir ideologies ben diferents. Aquestes bones relacions afavoreixen els sentiments de fraternitat i la creació d'un front comú davant la pandèmia. 

L'emergència sanitària ha fet evident la debilitat del sistema sanitari públic, sotmès durant molt de temps a grans retallades pressupostàries. Tot i que estem convençuts que la sanitat ha de ser pública i universal, hem vist com les polítiques neoliberals procedents d'Europa han minvat els serveis públics en general. 

El fet de gestionar els hospitals com empreses és un altre exemple de com una visió purament financera de la sanitat pot desembocar en el col·lapse del sistema i provocar desastres humans de gran envergadura. Igual passa amb l'educació, que hauria de ser gestionada des d'una perspectiva allunyada del guany econòmic i pensada, principalment, per aconseguir el benestar dels ciutadans.

En temps de pandèmia, la importància de la cultura pren rellevància, i hem vist com llegir, escoltar música i admirar obres d'art, són les millors formes de cultivar la nostra humanitat. 

Finalment una cosa bona, derivada d'aquesta crisi, ha estat, sens dubte, redescobrir i cultivar els autèntics valors de la vida: l'amor, l'amistat, la fraternitat i la solidaritat. Valors essencials que, desafortunadament, acabarem per oblidar un cop superada la situació.