Sobre el tren i Tàrrega (5)
Històries d'ahir i d'avui

Un seguit de documentació i contactes amb diverses persones coneixedores del món dels primers temps dels trens de vapor, fan possible que continuï amb aquesta temàtica, relacionada especialment amb Tàrrega. Així enllaço amb l'anterior article, en el qual apuntava la problemàtica creada a la nostra estació a principis del segle XX, amb la que fou la massiva arribada de passatgers i els conflictes creats durant l'època estiuenca, per agafar la tartana, la diligència o l'òmnibus. Es desplaçaven molt al Balneari de Vallfogona de Riucorb i altres indrets de les nostres rodalies.
Si als seu inicis el ferrocarril produí força pànic a la gent i eren reticents a pujar-hi, una cop desapareguda la temença del tràgic accident de l'any 1876, el nombre de viatgers cresqué ràpidament i es produí a principis del segle XX un altre problema. Aquest era, segons l'historiador targarí Josep M. Segarra Malla, que assenyalava: "Un altre problema sorgit en forma de baralles i protestes a l'estació de Tàrrega, sobretot quan arribava el tren que portava estiuejants per anar a Vallfogona de Riucorb o altres llocs. Era tal l'excés de viatgers, que l'arribada convertia l'estació en un camp de batalla, fins al punt que el cap d'estació, Vicente Saense, es veié obligat el 12 d'agost de 1902 a escriure a l'alcalde demanant-li ajuda: (...) es verdaderamente lamentable lo que viene sucediendo, muy en particular a la llegada de los trenes correos y mixto de Barcelona, por los mozos y cocheros de las empresas de carruajes..."
L'endemà mateix l'alcaldia, li responia que "demanaria al quarter de la guàrdia civil si podien destinar un parell de guàrdies a l'arribada dels trens. I que comunicaria als conductors de carruatges que no es moguessin del peu de la tartana o del cotxe. I és que aleshores no s'estava preparat per l'arribada de tants passatgers i tots volien ser els primers a agafar-los". Avui això ens pot semblar impossible ja que la nostra estació està quasi deserta, però la correspondència d'aquella època així ho testifica. Una prova documental la tenim en la foto que inserim de l'any 1920. És la parada de l'òmnibus de La Hispano Montañesa davant de la Fonda España, amb un gran nombre de persones fent cua, i un altra dels vehicles estacionats al carrer d'Alonso Martínez.

No té res a veure amb el tema d’avui, però algú em podria explicar d’on ve la devoció targarins al senyor Alonso Martínez per haver-li dedicat un carrer tan principal?
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari