El coronavirus ens deixarà moltes imatges sobre les que haurem de reflexionar quan amaini la tempesta. Sens dubte la pitjor, serà la gran quantitat de persones que hauran mort per culpa seva (gairebé 17.500 a tot Espanya quan escric aquest text), massa. Gent que, en molts casos, haurà mort a l'hospital, molt ben atesa i acompanyada per professionals sanitaris extraordinaris, però lluny de la seva família. Al voltant d'aquesta crisi sanitària hi ha moltes llums i ombres. Llums com iniciatives com la de la Llar d'Avis del Carme de Tàrrega, treballadors de la qual s'han autoconfinat al centre per protegir els residents; i ombres, com les que envolten el cas de la residència de la Fuliola (on s'ha detectat un brot de la malaltia), algunes de les quals hi són només perquè no s'ha sabut donar la informació que calia quan calia. De tot plegat, en parlo a l'Entre blanc i negre que trobareu a la revista del 17 d'abril.