En Samuel era germà d'Alfred Pereña, que fou conseller de la Mancomunitat de Catalunya amb Prat de la Riba, i oncle del conegut poeta Màrius Torres i Pereña. A més, si us preguntéssiu qui va proclamar la Segona República al balcó de l'Ajuntament de Tàrrega el 14 d'abril de 1931, qui va ser el primer president de la Societat Ateneu (1919), quin targarí va sobreviure a un camp de concentració a França (Argelers) o qui va presidir la llista electoral d'Unió Republicana a Tàrrega, partit vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya, totes tenen la mateixa resposta: Samuel Pereña i Reixachs.

Just en el moment en què França estava ocupada pels nazis i el règim franquista estava instaurat en l'Estat espanyol, Andorra va esdevenir un petit poble-estat en pau en una Europa en guerra. És en aquest mateix instant que Samuel Pereña arrendà, juntament amb l'advocat targarí Ramon Vilaró, un negoci gairebé inèdit fins aleshores a Andorra, un hotel cosmopolita i de luxe, l'Hotel Mirador.

En Pereña havia creuat la frontera d'Andorra després d'haver fugit i ajudat a sortir diverses persones dels camps de concentració francesos. Aquest esperit de resistència republicana, d'ajuda al company i adaptació al moment també es mantingué al nou negoci hoteler instaurat a la mateixa capital d'Andorra la Vella. Al llarg dels anys les parets de l'Hotel Mirador liderat per en Samuel Pereña van veure allotjats refugiats de la Guerra del 36, maquis, espies, agents de la Gestapo, contrabandistes, persones de la resistència francesa, turistes i fins i tot un nazi clandestí va acabar com a porter de l'establiment.

Per a la gestió de l'hotel l'any 1941 Pereña demanà suport a un vell conegut targarí, Joan Sasplugas, l'últim alcalde de la Tàrrega republicana que arribà a l'Hotel Mirador d'Andorra amb el seu germà Antoni Sasplugas, que havia estat el cuiner de l'Hotel Ritz de Barcelona. Amb tres targarins al capdavant de l'hotel aquest esdevingué el centre de trobada per als exiliats.

Fins a la jubilació d'en Samuel Pereña l'any 1952 l'Hotel Mirador va tenir les portes obertes a tothom. S'hi van organitzar grans trobades de familiars i amics, multitudinaris balls de Carnaval, partides de botifarra cada dia i festes als jardins de l'hotel cada estiu. Fins i tot en Samuel Pereña havia tret la gramola a la terrassa del local per animar i posar música ambient a l'establiment.

Després de la seva tasca a l'hotel en Samuel Pereña es traslladà a un pis del carrer Major d'Andorra la Vella. Tornà a Catalunya on morí a l'edat de 83 anys en una residència per a la gent gran d'Olot. La seva família l'enterrà al cementiri de Tàrrega.