Anna Giribet està al capdavant de la direcció artística de FiraTàrrega per sisè any consecutiu després de guanyar la nova convocatòria, de manera que seguirà dirigint el certamen fins a almenys el 2028. En aquesta edició de FiraTàrrega, Giribet s’ha proposat que el públic vingui a jugar i ho farà amb 51 espectacles programats, dels quals 17 seran estrenes. Tot seguit conversem amb ella. 

El leitmotiv de la FiraTàrrega 2024 és el joc. Per tant, aquest any jugarem?

Sí, enguany a FiraTàrrega jugarem. Jugarem per passar-nos-ho bé, per divertir-nos, per connectar-nos però també jugarem per descobrir de part dels creadors i per provar i ser curiosos de part dels investigadors. Per tant, jugarem amb totes aquestes accepcions i fent un homenatge a totes les companyies de jocs de la província de Lleida, les quals són referents internacionals en aquest àmbit. El teatre també és un joc, un joc de ficció, de manera que el joc és un concepte que podem dedicar a moltes rames, motiu pel qual enguany hem vingut a jugar. A l’Espai Reguer, per exemple, on habitualment hi ha instal·lacions, aquest any n’hi haurà més del que és habitual, apostant pel públic actiu en les arts de carrer, que ja fa temps que reivindiquem, i que implica que et posiciones i prens un rol. Volem que els visitants de FiraTàrrega no siguin només receptors sinó que també puguin dir i participar. Això però no significa que totes les peces hagin de seguir aquests paràmetres, però sí que és una de les característiques de les arts de carrer que justament volem reivindicar. Aleshores, hem vingut a jugar i invitem la ciutadania a venir a Tàrrega a passejar, habitar l’espai i deixar-se sorprendre, de fet tots els lemes de les darreres edicions del certamen també impliquen el joc i és una manera d’explicar una nova narrativa de les arts de carrer.

Què hi trobarem a la programació?

La programació oficial està formada per 51 espectacles dels quals 17 seran estrenes. De fet, sempre hem de tenir una part d’estrenes per intentar mantenir els programadors que busquen les novetats i les noves tendències, tant en carrer com en sala. La programació integra peces de dansa, de circ, de text i de totes les disciplines possibles. 

Enguany gaudirem d’artistes totalment consolidats com la Claire Ducreux, que s’acomiadarà dels escenaris oferint Fleurir les âbimes, el desè espectacle d’aquesta artista a FiraTàrrega amb una gran capacitat de connectar únicament amb la mirada, o Sol Picó, que celebrarà el seu 30è aniversari amb Carrer 024, així com d’artistes sense tanta trajectòria i també de propostes de companyies emergents i que s’estrenen com Clara Ingold o Júlia Godino i Alexa Moya. Crec que aquesta varietat és la gràcia de FiraTàrrega. Si únicament apostéssim per artistes amb una dilatada trajectòria, el risc seria gairebé nul, mentre que si només apostéssim per artistes emergents, potser ens passariem de frenada, llavors l’ideal és oferir un bon equilibri com el cas d’aquesta programació, amb artistes en totes les etapes de la seva vida creativa, amb novetats i altres que no són novedosos. Tot plegat per poder donar resposta a les moltes i variades necessitats de tots els programadors. Precisament, el nostre gran objectiu és respondre als programadors, descobrir talent i oferir-los la plataforma i finalment promocionar les arts de carrer a nivell de pedagogia. A Catalunya hi ha 947 municipis, de teatres n’hi ha molts menys però tots tenen places i carrers on poden programar i així promocionar el circuit escènic, un dels mals endèmics, i aquesta és precisament una de les nostres tasques. En aquest sentit, m’agradaria destacar el projecte Lleida Escena, proposta de FiraTàrrega juntament amb l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) que neix amb la voluntat de facilitar eines als programadors perquè entenguin com es programen les arts de carrer, entre altres, i així s’animin a programar. 

Pel que fa a la procedència de les companyies, un 53% són catalanes, de les quals 7 propostes són de les Terres de Lleida; un 25% són de la resta de l’Estat espanyol, concretament de 8 comunitats autònomes; un 20% són internacionals de 7 països, i el 2% restant són de procedència mixta. De nivell internacional m’agradaria destacar la participació d’una companyia d’Austràlia, país que no acostuma a ser present a FiraTàrrega. Es tracta de Gravity & Other Myths amb A Simple Space, que l’any passat va estrenar al Festival Grec i que aquest 2024 ha fet gira per Europa sent FiraTàrrega l’última parada abans de tornar a Austràlia, on oferirà una meravella de peça que vaig descobrir el 2018 en un espai no convencional i que ara han transformat per oferir-la a la plaça (en el cas de Tàrrega, de les Nacions Sense Estat) on el públic estarà a tocar dels artistes. Penso que és una bona ocasió per gaudir d’aquesta companyia de renom internacional i que ens ve d’un país molt llunyà aprofitant la seva gira per Europa.

També hi ha espectacles emmarcats en el ja tradicional programa de Suport a la Creació.

Sí, enguany amb cinc espectacles. Els Kolektiv Lapso Cirk amb QOROQ, un dels imperdibles que es va estrenar el passat mes de maig en el 25è Festival Internacional de Teatre i Arts de Carrer de Valladolid (TAC) i que estaran ubicats al pavelló per oferir aquesta peça que han estat gestant durant 4 o 5 anys. També tenim el Ferran Orobitg, que ha estrenat fa no res a França i també ha estat fent proves al Festival Grec, amb Opia, una proposta multiformat centrada en la mirada a l’espai públic que podrem veure amb una instal·lació de cadires repartides per tota la ciutat, ubicades en llocs on habitualment no hi serien per tal de posicionar la mirada dels espectadors en nous indrets. 

Altres propostes del Suport a la Creació són Sergi Estebanell amb el projecte Acts of liberation – Love of free, integrat a FiraTàrrega 2024 amb dos actes: una instal·lació a la Sala Marsà relacionada amb les pors i una oda a l’amor a la plaça dels Àlbers com a possible solució per a curar i transformar les nostres pors. 

La Corcoles amb Carena, que es va lesionar i no va poder estrenar al Grec, de manera que l’estrena d’aquest espectacle de funambulisme acabarà sent a FiraTàrrega. Es tracta d’una meravella i més tenint en compte que és una dona que fa funambulisme i parla de les seves pròpies pors. Es tracta d’una peça molt bonica i talentosa.

I finalment, Incendis de Ça Marche, una peça que investiga nous formats. En aquest cas es una instal·lació-teatre que simula un incendi forestal mitjançant l’ús d’efectes especials. 

Com a novetat, en el marc de FiraTàrrega 2024 ja presentarem les peces seleccionades per formar part del pròxim programa de Suport a la Creació. L’objectiu és que els programadors coneguin les propostes abans d’iniciar el programa i en cas que els hi interessin, contribueixin a l’execució de les peces. Per això hem avançat la convocatòria a nivell de dates. En anteriors edicions, el programa de Suport a la Creació el presentàvem entre abril i maig i enguany ho farem al setembre, un any abans de la seva estrena. El treball amb previsió de part de tot l’equip i de buscar els reforços per a les produccions crec que ens anirà molt a favor a tots. És una manera de treballar amb més antelació i previsió que ha de poder donar els seus fruits, com la secció de Guaret en el seu moment, amb peces de llarg recorregut que tenen una solidesa i un nivell ben treballat.

Com sempre, les companyies de Lleida també suposen un gruix important de la programació.

Sí, enguany hi haurà set companyies de Lleida: Sound de Secà, Tombs Creatius, Toc de Fusta, Cia. Ferran Orobitg, Campi Qui Pugui, Íntims Produccions i JAM. A més, a les companyies que formen part del programa oficial cal sumar-hi les col·laboracions amb l’Associació Paupaterres i UK Ventura que amenitzaran les Nits FiraTàrrega a l’Espai Reguer. 

JAM exhibirà L’actitud, una peça que fa un any i mig que té al mercat amb un objectiu molt clar: reconnectar amb el mercat internacional que la pandèmia de la covid va tallar molt. Íntims Produccions arriba amb L’Anorak, una meravella de peça coproduïda per primera vegada amb el Teatre Lliure, mentre que Campi Qui Pugui estrenarà Matres, un espectacle contundent i amb contingut. Ferran Orobitg amb el Suport a la Creació, Tombs Creatius amb una instal·lació per jugar amb els contes i les seves històries, i Toc de Fusta estrenarà Arrels, una instal·lació també de jocs, així com Sound de Secà que torna amb un format d’entreteniment que servirà per divertir-nos i animar-nos amb l’acidesa de les llimones. 

És una programació enguany que està molt pensada amb el mercat, perquè funcioni molt, tingui molts bolos, pugui viatjar i les companyies puguin treballar de lo seu. I aquí a Lleida, totes les companyies seleccionades han estat fent molt bona feina i esperem que tinguin recorregut. 

Molts espectacles es concentraran al centre de la ciutat?

El centre és el centre, de manera que la plaça Major, la plaça de les Nacions Sense Estat, el Pati i l’Espai Reguer trauran fum, però això ho complementem amb el Parc de Sant Eloi i el recinte de les piscines. Enguany no anem a cap poble del municipi, simplement perquè no s’ha donat i les propostes escollides no buscaven un espai d’aquestes característiques, tot i que no vol dir que ens hi tanquem i, si l’any vinent podem, hi tornarem. En aquest sentit soc bastant reivindicativa de preservar i mirar cap a l’entorn proper. És cert, però, que el centre ha d’estar sempre actiu. Val a destacar també la plaça dels Comediants amb La Paraula, on hem programat tres propostes meravelloses: Josep Pedrals amb Suc de garrofes i oli de saüc, una aproximació documentada i entretinguda a la figura de Francesc Vicent Garcia, el rector de Vallfogona, és un fart de riure, i el Pedrals ho explica d’una manera genial explicant un rector que a data d’avui estaria megacensurat per política, sexe, religió... per tot! I parla d’un personatge que fa centenars d’anys ja tenia un discurs molt més actual, molt més directe i fresc que en l’actualitat, i el tenia aquí a la vora. També  Francesc Cuéllar i Judit Cortina amb Tobetta, una peça de poesia recitada sobre un jove que decideix apostatar i totes les perifèries únicament amb la paraula, i la poeta Mireia Calafell i el músic Nil Ciuró amb Emergències, recitant el poemari Si una emergència acompanyat de ritmes electrònics i experimentals. Es tracta de peces molt fàcils a nivell tècnic que reivindiquen la paraula i que estan pensades per a espais no convencionals. I finalment l’Espai de les Piscines Municipals amb sis propostes, cada dia dues companyies diferents, amb una entrada amb la qual pots gaudir de dues peces a la vegada en un espai tranquil, amb servei de barra, gespa... diríem que és com un oasi dins l’ebullició de FiraTàrrega. No és només per a famílies perquè hi ha el JAM, la Claire, peces de dansa contemporània... hem fet un pack d’una proposta de dansa contemporània breu amb una peça més de teatre o de circ. 

Des de FiraTàrrega seguiu amb les sinergies amb la ciutat, enguany amb l’estrena d’una col·laboració amb l’Escola Ondara. 

Els alumnes del cicle formatiu d’Escultura Aplicada a l’Espectacle de l’Escola Ondara han desenvolupat una proposta que finalment no es presentarà a FiraTàrrega 2024 per falta de tempos però que continuarà el curs vinent. És una nova col·laboració fixa que pretén vincular els alumnes d’aquest cicle formatiu amb FiraTàrrega. La idea es que cada curs hi hagi un nou projecte que s’estreni per la fira. El primer projecte era la senyalització que culminarem, com ja he dit, el 2025. De fet, té tot el sentit del món aquesta col·laboració, estan estudiant Escultura Aplicada a l’Espectacle de manera que a FiraTàrrega podem ser el seu banc de proves. Aquesta col·laboració ens nodreix als dos i millor impossible a nivell de distància, els tenim a tocar.

Enguany també ens hem adherit al Ganga Days de Foment Tàrrega amb una parada en la qual vam presentar el nou marxandatge, vam començar a vendre el programa de mà i vam aprofitar la data per celebrar la Gran Revetlla i oferir l’exitós tour per la ciutat explicant la programació. 

A nivell de ciutat comptem també amb l’Escamot: entitats, veïns, escolars... enguany ja tenim una seixantena de voluntaris distribuïts en diferents espectacles.

Com ha comentat, uns dels principals objectius és vendre i per això la Llotja és un dels espais imprescindibles?

És súper important. FiraTàrrega som dels pocs mercats existents que encara utilitzem estands, molts els han eliminat però nosaltres no ho podem fer perquè tenim llista d’espera, fet que significa que funcionen. La Llotja està molt ben tramada, tant la física amb nombroses activitats paral·leles com la plataforma digital. FiraTàrrega no s’entendria sense el mercat, són els nostres fonaments. Si els programadors no vinguessin i no compressin les propostes que exhibim, no tindria sentit el certamen. Necessitem que el programador professional s’apropi, pugui veure i pugui comprar. Per això a les companyies també els interessa ser presents a FiraTàrrega. 

En el marc de les activitats professionals, m’agradaria destacar la presència enguany d’una delegació dels Estats Units, gestionada per una gent del Canadà interessada a incloure les arts de carrer en les seves programacions, i una delegació de la Llombardia, amb una vintena de persones. 

Com a novetat, enguany encetarem les Converses Creuades, fora de la Llotja hi haurà un espai on el públic també podrà accedir i en el qual s’oferiran tres converses sobre la mort, el risc i la natura amplificada. Ho organitzarem amb la complicitat del TRESC per arribar també a aquell públic que vol anar més enllà, que és inquiet i curiós, i tot plegat en format vermut i cafè, en un horari en què a priori no hi ha programació pels carrers. 

En les darreres edicions, FiraTàrrega obre dijous sense espectacle inaugural. Segueix aquest format?

Sí, ja fa temps que reivindiquem la importància de tots els espectacles per igual. Malgrat tot, per als nostàlgics podríem considerar Carrer 024 de Sol Picó l’espectacle inaugural, una proposta de gran format que es podrà veure a l’Hort del Barceloní el mateix dijous a les 21.30 hores.

Quins són els imperdibles d’Anna Giribet?

Per a mi tots. Però si n’hagués d’escollir alguns diria QOROQ de Kolektiv Lapso Cirk, un espectacle de circ i equilibris amb molt de risc que fa posar la pell de gallina, així com els australians Gravity & Other Myths amb A Simple Space i els canadencs Fake Blue Collective amb Rien d’inclus, més que res perquè venen de l’altra punta del món i es probable que sigui una oportunitat única per gaudir d’aquestes dues peces de circ aquí. També cal veure la Sol Picó, no només pel gran format sinó també per l’artista que representa, una companyia catalana que s’atreveix per un gran format de carrer al qual cal donar suport. I clar, et parlaria meravelles de totes les propostes però per als amants de la paraula, com el meu cas, diria que no et pots perdre els espectacles programats a la plaça dels Comediants, on gaudirem d’un híbrid entre teatre, poesia... Els més purs del teatre no es poden perdre la Claire Ducreux per tal d’acompanyar i acomiadar com a artista que ha passat moltes vegades per FiraTàrrega, totes les companyies de Lleida lògicament, també crec que hi ha molt bona programació a la plaça Major per a aquells que busquen més arts del moviment, i a nivell polític estic molt contenta d’haver portat una companyia d’Ucraïna, Dekru amb Almas ligeras, una peça de mim clàssic amb personatges vestits de negre i una cara blanca que està molt ben feta, i toca, necessitem també donar suport a companyies que estan exiliades per la guerra i oferir-los un espai en la programació.