Joan Ribó és el president del grup de teatre BAT des del 2016. Enguany acabava el seu segon mandat al capdavant de l’agrupació però davant la falta de relleu, ha decidit continuar quatre anys més com a president. Parlem amb ell de tot plegat.

Com és que ha decidit continuar quatre anys més al capdavant de BAT?

La meva idea era ja donar el relleu enguany però en vista que encara em sento amb forces, estic animat i que en la convocatòria no s’ha presentat cap candidat (sigui perquè creuen que ho faig molt bé o perquè no en tenen ganes), doncs he decidit tornar-me a presentar per als pròxims quatre anys i estic convençut que ja seran els últims. 

Quina valoració fa d’aquests vuit anys com a president de BAT?

Penso que m’he decantat a gestionar el grup BAT com una empresa. Desenganyem-nos: tenim local propi, necessitem un finançament d’almenys 3.500 euros anuals per mantenir-lo, i això cal aconseguir-ho entre les actuacions teatrals, les subvencions de l’ajuntament... Els socis paguen una quota per la seva assegurança de 10 euros anuals (5 els infantils). 
En aquests vuit anys hem fet unes inversions terribles: hem aïllat el vestidor, hem renovat les canals de la teulada, hem canviat les finestres de la nau amb vidres aïllants, hem modernitzat la instal·lació elèctrica, hem posat tots els fluorescents en led. I hem anat comprant material per a la cavalcada dels Reis d’Orient. Crec que ara tenim un local molt decent. 

Com va començar la seva relació amb BAT?

L’any 1989 ja era membre de BAT però llavors vaig entrar de regidor de Cultura a l’ajuntament. Quan vaig deixar el càrrec, el senyor Ramon Puig em va demanar que entrés al grup perquè era una persona molt vàlida i al cap de poc ja vaig ser secretari de la junta, càrrec que vaig ostentar durant vuit anys. També em vaig vincular al Concurs de Teatre juntament amb el senyor Joan Pont. I l’any 2017, quan Puig va deixar la direcció, vaig començar amb una obra juvenil i ja m’he quedat com a director, feina que m’agrada però que crec que costa de combinar amb la presidència. És cert que estic jubilat i tinc més hores però la presidència requereix moltes gestions: als bancs, a la gestoria, a l’ajuntament... I com a president estic content perquè em feliciten quan les coses surten bé però també soc el sac dels cops: quan algú la caga al grup he de donar la cara i les explicacions.

Podeu llegir l'entrevista sencera aquí