Tot i que ja ha anunciat que té voluntat de continuar (es presentarà al nou concurs públic), aquest és el darrer any d'Anna Giribet al capdavant de la direcció artística de FiraTàrrega després del seu projecte de cinc anys. En aquesta entrevista parlem sobre tot allò que trobarem a l'edició de FiraTàrrega 2023, que compta amb 46 propostes artístiques a càrrec de 45 companyies sota el leitmotiv de 'passejar', a la vegada que fem balanç d'aquests cinc anys i ens revela que del que se sent més orgullosa és de la potent xarxa de Còmplices de la Creació que FiraTàrrega ha aconseguit, en part, gràcies a la pandèmia de la Covid. 

FiraTàrrega dedica enguany el leitmotiv a passejar. Què significa això?

Ara ja fa tres anys que dediquem cada  edició de FiraTàrrega a un leitmotiv que ens ajuda a explicar part de la programació i ens agrada que sigui un leitmotiv que estigui lligat a temes artístics però que vagi més enllà i tingui a veure amb coses del carrer. Primer va ser habitar l’espai, després va ser l’inesperat, ressaltant la sorpresa que et porta el carrer, i en aquesta edició és passejar, caminar, deambular... les mil accepcions que té el verb passejar. Per exemple, jo soc fan del bagarejar: Surto de casa de bon matí i em perdo per la ciutat en funció del que vaig trobant, i en aquest impàs entre que surto de casa i desconnecto de les meves preocupacions diàries, faig el clic i em proposo gaudir del que em vaig trobant, i en aquest estat t’adones de qui hi ha, de com de preciós que és un edifici... Però aquest bagarejar sense rumb també pot ser sospitós perquè a les grans ciutats moltes vegades els eixos comercials tenen un objectiu molt clar d’adreçar-nos cap al centre per acabar comprant, capitalisme pur i dur, però si tu et plantes al mig d’una plaça quiet o vas per carrers poc transitats caminant tranquil·lament, això és sospitós perquè surt de les lògiques habituals, i aquest passejar que no pots controlar i va més enllà també és una de les accepcions que ens agradava, o el passejar de l’escriptor francès Charles Baudelaire (flâneur), que suposava sortir i inspirar-se en allò quotidià. Caminar solitari és una cosa, estàs amb tu mateix i et trobes i et retrobes, però si et fixes amb el cartell, hi ha com tres figures agènere que caminen, passegen o fugen... (no ho saps) de forma col·lectiva. En el fons el leitmotiv d’enguany té com a objectiu invitar a la ciutadania que vingui a Tàrrega a passejar tranquil·lament pels carrers i que es deixi sorprendre per tot allò artístic i no artístic que es trobarà a la via pública. De fet, passejar lliga amb els leitmotiv dels darrers anys: l’inesperat i habitar l’espai. 

Amb aquest leitmotiv de passejar, FiraTàrrega pretén reivindicar la necessitat de parar i prendre distància del ritme frenètic de la societat actual?

Totalment, és preciós poder badar, perdre el temps... En termes d’economia tradicional, passejar és una pèrdua de temps absolut (temps perdut, malgastat, improductiu...) perquè no produeixes res, per tant, no ens interessa, però en canvi, a nivell personal passejar tranquil·lament t’aporta unes altres energies i per a la vida mateixa té un benefici immens. Per això, des de FiraTàrrega convidem la ciutadania a venir a Tàrrega a passejar per la ciutat que, com diu l’antropòleg David Le Breton, és una forma elegant de perdre el temps. És a dir, no produiràs res capitalista però a nivell personal produiràs unes altres coses que et beneficiaran. 

I vinculades a aquest leitmotiv, quines peces podrem veure?

Hi ha diverses peces que es poden explicar sota aquest leitmotiv. Comencem per la companyia francesa L’Homme Debout, que ens presenta l’espectacle de gran format Mo et le ruban rouge, que explica el somni d’un nen que fuig (camina ràpid) d’un país amb problemes bèl·lics. A través d’un titella gegant, objectes animats i escenografies en evolució, amb aquesta proposta expliquem el fugir ràpid i corrents. També hi ha tres peces vinculades al passejar calmat, totes concentrades al Parc de Sant Eloi, que aprofitem per posar-hi espectacles tranquils que ens inviten a desconnectar del rugit del centre. Aquestes són Idiòfona de Joan Català; el Ramat simfònic de Moon Ribas & Quim Giró, i Lofaunal de Pol Jiménez. Les dues primeres són peces participatives i la darrera és una proposta de dansa contemporània amb flamenc. 

En el marc del certamen també trobarem Hands up d’Agniete Lisickinaite, de Lituània (sent una de les primeres vegades que aquest país participa a FiraTàrrega), una peça que reivindica l’acció de protestar en la qual els participants caminaran amb les mans amunt en forma de protesta, és a dir, caminaran de forma volguda i reivindicativa. Crec que és una peça molt actual i molt necessària que comptarà amb diferents cartells i diferents missatges: feminisme, masclisme, grassofòbia..., i els espectadors (participants) n’hauran d’escollir un al qual se sentin més identificats per reivindicar i hauran de caminar durant 15 minuts en silenci i en línia recta. Aquesta performance pretén reivindicar la força que té la protesta. 

Podeu llegir l'entrevista sencera aquí