L'artista Benjamí Tous (Almacelles, 1949), creador de l'Eloi de NOVA TÀRREGA, va inaugurar la setmana passada l'exposició 'Escales a l'infinit' al Museu Tàrrega Urgell. Una mostra de més de mig centenar de produccions elaborades en els darrers quatre anys. La part central està formada per una trentena de quadres plens d'escales inspirats en les pel·lícules de Hollywood dels anys 50, 60 i 70 del segle passat. També es poden veure quatre creacions de gran format, els anomenats quadres de l'any, i una vintena d'obres més amb motius geomètrics o inspirades en la natura, amb fruites i verdures que recorden el mercat dels dilluns. L'exposició que ara descobrirem es pot visitar fins al 30 d'abril. 

Què hi trobarà el visitant a l'exposició 'Escales a l'infinit'?
Escales a l'infinit és com una doble exposició. D'una banda és gairebé monotemàtica d'escales de colors, un projecte que vaig començar a pintar el 2019. Com a propòsit, vaig decidir pintar setanta quadres amb aquests elements inspirant-me en el joc Escalera de color del pòquer i ara n'exposo una selecció a Tàrrega. El nom però no m'acabava de convèncer i amb el director tècnic del museu, Oriol Saula, vam pensar que podria ser Escales a l'infinit, que crec que és molt escaient i agrada molt. I diràs, per què són escales a l'infinit? Doncs perquè són unes escales que no s'acaben mai, ni per dalt ni per baix, ni per la dreta ni per l'esquerra, inclús en alguns quadres ni per davant ni per darrere. Així, infinit pel que fa a joc i visibilitat. També és cert que, en la metàfora d'infinit, hi ha moltíssima gent que els emociona aquesta sensació d'espiritualitat, d'anar més enllà del més enllà. No cal pensar en el cel però són unes escales que et poden transportar a un altre món: de la fantasia, de la pintura...

Quantes escales hi ha?

El número també és molt curiós perquè el 2019 vaig complir 70 anys i vaig decidir pintar 70 quadres d'escales. De fet, des de sempre he jugat molt amb els números. Vaig pintar 500 elefants per a la meva primera exposició a Tarragona, a la galeria Contratalla, que també es va poder veure a Tàrrega, i quan vaig complir 43 anys em vaig fotografiar amb una ampolla de Licor 43.

És cert que 70 ja comença a ser un número important però a mi em va fer gràcia. Però clar, fer 70 quadres nous també tenia un cost important i com que fa un temps que estic molt conscienciat amb el reciclatge i l'economia circular, vaig agafar desenes de quadres antics meus que no m'agradaven gaire, el que diríem que era l'outlet dels quadres d'altres exposicions, i els vaig repintar amb escales. De manera que les escales s'han convertit en un taxisme o un tapa quadres. La majoria d'aquests 70 quadres d'escales estan fets tapant quadres antics. I amb això vaig descobrir una cosa molt important a banda de reciclar, i és que resulta que jo no era tan original sinó que aquesta tècnica ja l'havia utilitzat l'Hernández Pijuan o fins i tot en el seu temps el Leonardo Da Vinci al Renaixement. I precisament això és la màgia d'aquesta exposició, perquè darrere de les escales suren (treuen el cap) parts de quadres anteriors: vedets, conillets, elefants, algun Eloi, vaixells, palmeres... És més, el color de les escales ve donat pel color dels quadres anteriors. Per ex., Si era una vedet blava, les escales són blaves.
 

Podeu llegir l'entrevista sencera aquí