La pel·lícula finlandesa Sisu, del director Jalmari Helander, es va emportar el passat 15 d'octubre a Sitges el gran premi del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Entre les persones que van formar part de l'equip del film destaca el productor executiu Antoni Salas, un professional de Tàrrega que porta més de dos dècades establert a Londres. En aquesta entrevista, valora l'èxit aconseguit al Festival de Sitges i revela la seua trajectòria personal de 'pel·lícula': de rentar plats en bars i restaurants a executiu de cine.

Com valora l'èxit de Sisu al Festival de Sitges?

Sempre és bo que algú et reconegui un treball ben fet, una història ben explicada. El de Sitges és un festival de molt prestigi dins del circuit de festivals de gènere europeu, així que molt contents! I clar, com que és el meu festival de casa, doncs jo, particularment, encara més. Espero que aquests premis serveixin per difondre el llançament de la pel·lícula en sales de cine. Rodar una pel·lícula és un gran esforç col·lectiu, tant en l'àmbit creatiu com financer, i un premi a millor pel·lícula és per a tots els que hi han col·laborat.

Com va ser la producció?

Va ser una raresa. L'equip estàvem treballant en una altra pel·lícula una mica més ambiciosa del mateix director. Però, en el confinament per la Covid, Jalmari va escriure una història que portava dins durant molt temps però que no havia tingut temps d'escriure. El 10 de gener del 2021 ens va enviar el guió de Sisu. Suposo que Jalmari pensava que li diríem que una pel·lícula d'acció finlandesa era una bogeria, però ens va entusiasmar a tots. Sony ens va permetre finançar la pel·lícula i poder rodar-la a la tardor. El 10 de gener d'aquest any ja teníem el primer tall de la pel·lícula, un any clavat! Es va rodar en llocs remots de Lapònia durant cinc setmanes i una altra setmana a Hèlsinki. No vaig poder assistir al rodatge però cada dia m'enviaven tot el que havien rodat el dia anterior. En una producció es prenen centenars si no milers de decisions, i no totes corresponen al productor executiu, però en una producció petita o mitjana com aquesta moltes d'aquestes decisions les prenem un equip de quatre persones i el director.

Un targarí vivint a Londres i filmant una pel·lícula finlandesa, com s'explica?

En un món tan global i comunicat com el d'avui, que un targarí produeixi una pel·lícula finlandesa pot ser sorprenent i fins a cert punt una raresa, però no hi falta sentit. Una pel·lícula és un producte molt costós i per poder monetitzar-la cada vegada es donen més coproduccions internacionals. Un dels valors que vaig aportar és la meua experiència en la distribució internacional i en el finançament.
Juntament amb uns altres dos companys amb experiència en altres camps de la producció ens vam unir amb l'únic propòsit de coproduir aquesta pel·lícula. Jo visc a Londres des de fa ja molts anys, però podria haver treballat en aquesta cinta des de Tàrrega perfectament.

Podeu llegir l'entrevista sencera aquí