A falta de pocs mesos per acabar el present mandat parlem amb Alba Pijuan per fer un repàs d’aquests gairebé quatre anys al capdavant del consistori targarí. Quina és la valoració general del seu primer mandat com a alcaldessa de Tàrrega?

Sempre dic que aquest primer mandat ha estat com una mena de gimcana des de l’inici fins ara. D’una banda perquè vaig arribar-hi sense ser conscient que havia de ser alcaldessa ja que a la llista de les municipals anava de número 2. Tenint en compte que 24 hores abans del ple d’investidura el candidat va renunciar i jo vaig passar a ocupar el seu lloc i, per tant, a ser alcaldessa, quan tota la campanya vaig anar de segona. Tenia clar que entraria de regidora, fos a govern o a l’oposició, però com a regidora. Això, doncs, ja va ser la primera prova. 

I a partir d’aquí vaig entrar a govern amb una oposició molt forta que en cap moment ens va fer el traspàs d’informació. És a dir, nosaltres vam arribar aquí amb un equip de govern completament nou, amb poca o cap experiència en política, i, a més a més, sense haver tingut el traspàs d’informació per part de l’anterior equip de govern, així que sort en vam tenir dels tècnics municipals que ens van posar al dia i nosaltres vam haver de fer un aprenentatge accelerat durant l’estiu. L’única persona amb experiència en política municipal era la Núria Robert (ERC) i el Carlos Vílchez (CUP), aquest últim a l’oposició durant mig mandat, i quan el desembre del 2019 es va incorporar al govern el PSC amb el Silveri Caro i la Noèlia Soto, que sí que havien tingut experiència prèvia. 

Quan vam començar a saber com funcionaven les coses, va arribar la pandèmia de la Covid, que ningú sabia com gestionar. Aquesta pandèmia ens ha trastocat tota la legislatura perquè dos anys han estat absolutament marcats per la Covid i les decisions que hem hagut de prendre: la gestió del dia a dia, les activitats, la programació de la ciutat... tot ha estat lligat a què podíem i què no podíem fer, a banda d’incrementar les ajudes a nivell social, estar al costat del CAP i de les residències de la ciutat... És a dir, hi ha hagut molta feina de gestió que probablement en una legislatura normal no haguéssim tocat, de manera que la pandèmia ens ha modificat moltíssim la forma de treballar i les prioritats. Això va fer que de sobte el que volíem fer i que pensàvem que era molt important va passar a segon pla, perquè estàvem immersos en una pandèmia mundial en la qual s’estava morint gent sense saber com aturar-ho i havent de gestionar els diferents àmbits afectats: social, econòmic... Hem de recordar els durs i difícils moments que van passar els comerços i el sector de la restauració de la ciutat, amb queixes reiterades contra el Govern de la Generalitat per les mesures que es prenien i que havíem d’anar seguint. 

I quan semblava que la pandèmia de la Covid ja remetia, es va declarar la guerra a Ucraïna, que ha estat una altra afectació greu a la ciutat ja que a Tàrrega tenim una comunitat ucraïnesa important. És la tercera més nombrosa d’origen estranger i vam haver de gestionar l’arribada d’uns 180 refugiats que es van instal·lar a la ciutat i que s’havien d’allotjar en algun lloc, escolaritzar, formar en llengua, se’ls havia de proporcionar treball, molts es van convertir en usuaris del Banc d’Aliments... i la repercussió econòmica que patim d’aquesta guerra que encara no s’ha acabat i de la crisi de preus. La pujada que hi ha hagut en els preus de l’alimentació, els subministraments... A nivell d’ajuntament, per exemple, ens ha pujat un 30% la factura de la llum. Són coses que evidentment no preveus però a les quals ens hi hem vist abocats, i veurem com continuarà l’any 2023 amb la pujada de l’IPC i el context en general. 

D’altra banda, aquesta legislatura també hem hagut de patir tota la problemàtica amb les plusvàlues. L’any passat tancar el pressupost va ser molt complicat. Això ens ha afectat moltíssim a les arques municipals tenint en compte la important disminució d’ingressos amb els quals comptàvem d’entrada. 

I sumat a tot això, la gran complexitat d’aquesta legislatura han estat les obres de la piscina coberta. Un equipament construït el 2003 i en el qual des de llavors no s’havia fet gairebé res, un manteniment mínim si es pot dir així, i arriba la pandèmia el 2020 i ens diuen que la piscina coberta no pot seguir oberta perquè no té la ventilació necessària ni compleix els requisits sanitaris del moment. Per tant, ens vam veure abocats, sí o sí, a dur a terme unes obres que van costar mig milió d’euros, pels quals vam haver de demanar un crèdit, i amb l’afegitó que l’empresa gestora va presentar un concurs de creditors. Llavors vam decidir arriscar-nos i passar-ho a una gestió municipal juntament amb les piscines d’estiu arrendant la part d’activitats físiques a una empresa externa. Són 11 treballadors que posa l’ajuntament al Complex de Piscines sumat a les despeses de llum i de manteniment i a tot el que ens ha anat sortint. La gestió ha estat complicada perquè hem hagut d’habilitar una nova partida que no existia al pressupost i el servei és deficitari. Entenem que és un servei que s’ha de donar a la població, com les llars d’infants i l’Escola de Música, però és deficitari, per tant, les obres i la gestió de l’equipament ens ha implicat una despesa extraordinària que fins ara no teníem. Amb tot, estem contents de l’acollida que ha tingut entre la ciutadania. Ara fa un any que es va reobrir i ja hem superat els 1.400 abonats, a més em consta que els usuaris estan satisfets amb la nova gestió. Crec que en el moment que es va dissenyar la piscina coberta es va fer una obra massa gran per a una ciutat com Tàrrega, no calia tant. I ara,a més, hem sol·licitat un fons europeu Next Generation per poder millorar l’eficiència energètica de l’equipament, de manera que les millores encara no han acabat. La problemàtica amb la piscina coberta ens ha marcat molt aquesta legislatura.

Com ha estat la relació amb els socis de govern?

Malgrat el context i les dificultats, faig una valoració positiva d’aquest mandat. Nosaltres buscàvem el canvi, un canvi d’esquerres amb l’objectiu de sumar. Evidentment som tres partits polítics diferents a govern però vam decidir trobar-nos en el que coincidim, fer polítiques d’esquerres, al costat de la gent i amb una manera diferent de gestionar les coses. Del que hem pogut fer n’estem contents i penso que com a equip hem fet bona feina. No hi ha hagut grans debats perquè al final estem fent política municipal, política de les persones que et trobes al carrer i aquesta és una política molt propera i que ha de ser de proximitat i de resultats visibles i força immediats. Per tant, aquí no estem debatent grans lleis i grans projectes de país sinó que aquí estem parlant de Tàrrega i dels targarins i targarines i en aquest sentit és fàcil que ens posem d’acord. Aquesta és la meva mentalitat i el meu principal objectiu: Treballar per tota la gent de Tàrrega i fer-ho sempre des de polítiques d’esquerres i progressistes que tinguin en compte tota la societat. 
 

Podeu llegir l'entrevista sencera aquí