Estava previst que aquest serial d'entrevistes sobre els nostres esportistes posés punt i final el mes passat. La interessant exposició que l'Arxiu Comarcal de l'Urgell dedicà al primer equip de bàsquet femení local ha estat la causant del canvi de plans. Ho faig gustosament per dos motius: per la vàlua d'aquell conjunt de joves noies, de les quals ara només en viuen quatre, i perquè l'ocasió em proporciona l'avinentesa de rememorar records d'una època llunyana amb la meva tieta Dolors, Dolors Solé. Ens hem valgut de la seva memòria per treure punta a aspectes que no recullen els documents i per rescatar uns anys de joventut que van coincidir amb la postguerra. És així com, ara sí, tanquem deu anys de conversa esportiva. Jo m'hi he trobat tan a gust com la tieta parlant dels anys de basquetbolista. La pilota, esperança vestida d'esfera, permetia viure d'una altra manera.

Podeu llegir l'entrevista aquí