Editorial

LAIA PEDRÓS

La Setmana Santa a Tàrrega i al seu entorn no és una simple decoració efímera de primavera, sinó un dels moments més intensos de l’any en què la ciutat es reconeix plenament a si mateixa. Des dels sons de tambors i llances del viacrucis del Divendres Sant, que fan caminar els passos pels carrers i omplen de recolliment les places del centre, fins a les caramelles del Diumenge de Pasqua que ressonen des dels jardins de l’Ateneu fins a la plaça Major i les esglésies del Carme i del Talladell, entre altres indrets com les residències de la ciutat, i a les mones que marquen el ritme del Dilluns de Pasqua al càmping municipal, tot forma part d’una mateixa gramàtica: la del ritual col·lectiu, el silenci respectuós i el retrobament veïnal.

Aquesta Setmana Santa a Tàrrega funciona com un punt de referència emocional per a moltes famílies de la ciutat: hi ha qui marca el calendari per la processó, qui viu la Pasqua com un moment de retrobament familiar o qui simplement gaudeix de veure la ciutat plena de vida. En una època en què moltes experiències es consumeixen de forma individual i digital, la Setmana Santa ofereix un temps de presència compartida, on el carrer torna a ser un espai comú de trobada, des dels passos que recorren el centre de la ciutat fins al matí i migdia de coral infantil Mestre Güell entonant cants a la plaça Major o al càmping municipal obert per menjar la mona en grup.

Els organitzadors de les diferents activitats no només fan actes, sinó que teixeixen una xarxa invisible de relacions que articula la vida de la ciutat al llarg de l’any. Els veïns col·laboren en la preparació dels passos, acompanyen els nens a les caramelles, munten les barbacoes i les taules de pícnic al càmping o reserven la seva mona a la seva pastisseria de referència. Aquestes activitats, aparentment quotidianes, construeixen un sentiment de pertinença que va molt més enllà del calendari litúrgic: quan els adults caminen al costat dels passos, quan els pares transmeten als fills on s’ha de fer el recorregut o quan una família es troba cada any al mateix racó del càmping, no estan només participant en una festa, sinó reforçant una manera de ser targarina.

Aquestes tradicions de Tàrrega també són un pont generacional, ja que transmeten inconscientment valors, memòria i llengua. Quan les diferents entitats i col·lectius treballen per mantenir‑les vives, estan invertint en capital social molt més que en un simple esdeveniment: estan construint una ciutat que reconeix la seva història i que pensa el futur des de la tradició, sense reduir‑la a un objectiu folklòric ni a un espectacle turístic. 

En un context de migració, preservar actes com la Setmana Santa a Tàrrega, la diada de la mona al càmping o les activitats populars al voltant de la festa major és una manera de defensar la identitat local des de dins, sabent que, a Tàrrega, hi ha maneres de viure la fe, la festa i la comunitat que no es poden trobar en qualsevol aplicació o xarxa social. Més que un calendari d’actes, la Setmana Santa a Tàrrega és un símbol de com una ciutat pot continuar arrelada al seu territori, a la seva llengua i al seu poble, sense renunciar al present ni al futur.