Editorial

LAIA PEDRÓS

Tàrrega ha viscut en pocs dies tres exemples vius que demostren com la identitat d’un poble es manté vibrant quan les persones, de totes les edats, la fan pròpia amb passió i compromís. El jove Robert Sambola Pastó, amb només 17 anys, ha culminat un projecte escolar que ha ressuscitat els gegants de Cal Terés, el Llenguado i la Pagesa, figures desaparegudes des del segle XIX i vinculades a les festes del barri del Carme. Aquest treball, fruit d’un any de recerca documental i artesania al taller dels seus avis a Verdú, no només recupera un tros oblidat del patrimoni targarí, sinó que posa en evidència l’empenta dels joves quan es tracta de defensar les arrels culturals. Sambola, vinculat des de petit a la Colla Gegantera de Verdú i actual responsable de l’Home de la Barra a Guixanet de Tàrrega, ha reinterpretat amb fidelitat històrica aquests personatges burlescos i rurals, creats entre 1810 i 1840 per Marià Terés, un notari i escultor aficionat de la influent família propietària de les cases que avui són la Casa de Cultura i el Consell Comarcal. Moltes felicitats, Robert! 

Aquesta gesta juvenil contrasta, però complementa, la vitalitat dels Tres Tombs de Sant Antoni celebrats diumenge passat, una de les festes més antigues de la ciutat, documentada des del segle XIV. La desfilada va reunir vuit carrosses, que van llançar missatges reivindicatius, entre les quals destaca la de la plataforma Pagesos o Conills —amb la imatge impactant de pistatxers morts i lemes com Volem solucions, no subvencions—. El pendonista Oleguer Castelló, pagès d’Altet de 18 anys, va criticar la burocràcia excessiva mentre la comitiva recordava que la tradició és també un escenari per clamar per un futur més just al sector primari. 

Finalment, en un to més reflexiu però igualment essencial, l’escriptor i cronista Josep Castellà Gené va presentar dissabte 100 cròniques de Tàrrega,un volum autoeditat que recull textos seus de NOVA TÀRREGA, acompanyats de fotos de Josep Maria Martí Carnicer. Com a col·laborador veterà d’aquesta casa —NOVA TÀRREGA-, la seva obra és un pont entre el passat i el present, un recordatori que la memòria col·lectiva es construeix amb paciència i detall. No us el perdeu! 

La força de la cadena invisible

Aquests tres episodis teixeixen una xarxa que uneix passat, present i futur. Els joves com Robert o Oleguer mostren que l’empenta juvenil pot reviure tradicions i denunciar necessitats amb la mateixa naturalitat; les festes populars, com els Tres Tombs, són el cor on batega la comunitat; i cronistes com Castellà garanteixen que res s’esborri. Juntes, aquestes històries recorden que Tàrrega avança gràcies a les mans que creen, reivindiquen i narren: de la passió d’un adolescent als ulls experimentats d’un veterà, el fil cultural no es trenca. És aquesta col·laboració intergeneracional la que assegura que la ciutat segueixi sent un referent de patrimoni viu i compromís social.