Editorial

LAIA PEDRÓS

Hi ha plens municipals que passen desapercebuts i d’altres que revelen molt més del que diuen les xifres o els acords que prosperen o es desestimen. El de Tàrrega de la setmana passada pertany, sens dubte, a la segona categoria. No només pel contingut -una rebaixa de l’IBI, una nova taxa d’escombraries i la jornada laboral de 35 hores per a la plantilla municipal, entre altres-, sinó per la manera cm es va desenvolupar. Un clima de tensió i retrets constants van eclipsar el que havia de ser un debat sobre polítiques públiques, no sobre persones. És normal i necessari que l’oposició fiscalitzi, plantegi qüestions i pugui expressar desacords amb el govern; és part fonamental del joc democràtic. Alhora, és important que aquest exercici de control es faci sempre des del respecte. En el ple passat, malgrat que l’alcaldessa, Alba Pijuan, va haver de seguir la sessió telemàticament per motius de salut, s’hauria d’apostar per mantenir un ambient de respecte mutu que permeti debats constructius i centrats en les qüestions públiques, més enllà dels aspectes personals.

Fins fa poc, quan la CUP formava part del govern i hi havia majoria, tampoc hi havia una obertura clara a un diàleg ampli amb l’oposició. Amb la sortida de la CUP i el canvi a un govern en minoria format per ERC i PSC, el diàleg i la col·laboració són encara més necessaris per garantir un bon funcionament institucional. En aquest sentit, el govern necessita una obertura més estesa i fer passos per teixir ponts estables amb l’oposició. És urgent que l’alcaldessa, Alba Pijuan, i el seu equip faci aquests passos si vol garantir que el seu mandat no quedi encallat.

Darrere dels enfrontaments visibles a la sala de plens hi ha la necessitat de recuperar un diàleg polític basat en la paraula i no en la confrontació fàcil. La política local, que afecta directament el dia a dia de la ciutadania, guanya força quan és capaç d’integrar diferents punts de vista per treballar plegats per l’interès comú.

Pel que fa al contingut dels acords, hi ha decisions que mereixen una lectura matisada. La rebaixa de l’IBI donarà aire a moltes famílies i arriba en un bon moment financer ja que l’Ajuntament porta diversos exercicis tancant amb superàvit. És una llàstima que aquesta proposta, tot i ser reivindicada per Junts des de fa sis anys, no hagi prosperat fins ara, quan l’oposició té actualment majoria gràcies a un acord entre Junts i CUP que també va acabar rebent els vots favorables del govern. 

La nova taxa d’escombraries, vinculada al porta a porta, busca responsabilitzar qui no separa correctament, però la seva aplicació desperta seriosos dubtes: costos poc transparents, sistema tecnològic pendent i bonificacions més restrictives per a col·lectius vulnerables. Tot plegat, un risc de perdre l’objectiu inicial: la responsabilitat compartida i la justícia ambiental.

Mentre l’Ajuntament afronta reptes tècnics i econòmics, la ciutat continua demostrant que la cultura i la convivència poden ser antídot contra la crispació. L’Orfeó Nova Tàrrega, amb els seus 110 anys de trajectòria, n’és un exemple viu. Fundat pel Mestre Güell el 1915 ha sobreviscut a guerres, canvis d’època i generacions, mantenint el cant com a espai de comunitat i estima per la llengua. Aquest aniversari coincideix en el temps amb un moment en què caldria recordar què significa  treballar plegats, escoltar l’altre i construir des de la diferència.

Potser la políticia local hauria d’aprendre una lliçó del món coral: les veus diverses poden sonar harmòniques, si hi ha respecte, ritme compartit i ganes d’afinar. Perquè, en política com en la música, quan cadascú desafina pel seu compte, l’únic que sents és soroll.