Editorial

LAIA PEDRÓS

Les dades són clares i inqüestionables: l’ús social del català està en declivi. L’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població recentment publicada per l’Institut d’Estadística de Catalunya revela una realitat preocupant: per primera vegada en els últims 20 anys, menys d’un terç de la població catalana utilitza el català de forma habitual. Aquesta disminució, juntament amb la pèrdua de parlants, exigeix una reflexió profunda i l’adopció de mesures urgents per protegir i revitalitzar la llengua catalana.

Un retrocés preocupant en tots els àmbits

El català no només perd terreny com a llengua habitual, sinó també com a llengua materna i d’identificació. Aquesta erosió es manifesta en tots els àmbits de la vida quotidiana: a la llar, entre amics, al lloc de treball, al comerç i fins i tot en les comunicacions digitals. Aquesta situació posa de manifest que el català està perdent presència i rellevància en la societat.

És cert que el castellà també ha experimentat un lleuger retrocés en alguns paràmetres, però la seva posició de força i el seu ampli coneixement entre la població en garanteixen la viabilitat. El català, en canvi, necessita un suport actiu i constant per evitar la seva progressiva marginació.

La importància cabdal del català

El català és molt més que un simple instrument de comunicació. És un element fonamental de la nostra identitat, de la nostra cultura i del nostre patrimoni. És la llengua en què s’han expressat els nostres poetes, escriptors, artistes i científics al llarg de la història. És la llengua que ens connecta amb les nostres arrels i ens projecta cap al futur.

La pèrdua del català significaria una greu pèrdua per a la diversitat lingüística i cultural. Significaria renunciar a una manera única de veure i entendre el món. Significaria perdre una part essencial de nosaltres mateixos.

Iniciatives positives i reptes pendents

Davant d’aquest panorama inquietant, és encoratjador veure com algunes iniciatives intenten promoure l’ús del català i facilitar la integració lingüística dels nouvinguts. Els espais de trobada per practicar el català que han posat en marxa les escoles Jacint Verdaguer i Maria-Mercè Marçal de Tàrrega són un exemple d’aquest compromís amb la llengua. Aquestes iniciatives, que compten amb el suport de voluntaris i la participació de mares d’alumnes, ofereixen un espai d’aprenentatge i intercanvi cultural que pot contribuir a fomentar l’ús del català en l’àmbit familiar i social.

Tanmateix, aquestes iniciatives aïllades no són suficients per revertir la tendència negativa. Cal una política lingüística ambiciosa i coordinada que actuï en diversos fronts:

• Educació: Cal garantir que el català sigui la llengua vehicular a l’escola i que els alumnes adquireixin un domini sòlid de la llengua.
• Mitjans de comunicació: Cal fomentar la producció i difusió de continguts en català als mitjans de comunicació públics i privats.
• Administració pública: Cal garantir l’ús del català a l’administració pública i facilitar l’accés als serveis públics en català.
• Món laboral: Cal promoure l’ús del català a les empreses i garantir els drets lingüístics dels treballadors.
• Cultura: Cal donar suport a la creació i difusió de productes culturals en català.
• Conscienciació: Cal sensibilitzar la població sobre la importància del català i fomentar-ne l’ús en tots els àmbits de la vida.

Un futur incert que depèn de nosaltres

El futur del català és incert, però no està escrit. Depèn de les decisions que prenguem avui. Si volem que el català segueixi sent una llengua viva i vibrant, hem d’actuar amb determinació i sense demora. Hem de protegir la nostra llengua, promoure el seu ús i transmetre-la a les generacions futures. Només així podrem garantir que el català segueixi sent un signe d’identitat i un motiu d’orgull per a tots els catalans.