Editorial

LAIA PEDRÓS

Al meu país la pluja no sap ploure. Si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. Això és un fragment d’una popular cançó de Raimon que narra a la perfecció la dana catastròfica que ha patit el País Valencià i que ja és considerat el pitjor temporal del segle amb inundacions mai vistes el dimarts de la setmana passada que han segat la vida de més de 200 persones, encara hi ha desenes de desapareguts, i han provocat destrosses milionàries, amb cotxes, ponts, cases i carreteres, entre altres, totalment arrasades. I si ja no és prou greu tot plegat per a la gran quantitat de damnificats per la dana, la gestió política que se n’ha fet és una autèntica vergonya. La indignació és tan gran que no ens hauríem de sorprendre de les escenes de diumenge d’insults i llançament de fang contra el rei Felip VI, la reina Letícia; Carlos Mazón, president de la Generalitat valenciana, i Pedro Sánchez, president del Govern d’Espanya.

La gestió de la catastròfica dana al País Valencià ha estat un desastre. L’alerta va arribar massa tard. Tot i els avisos de l’Agència Espanyola de Meteorologia, no van enviar les alertes als mòbils fins a les 8 del vespre, quan feina estona que havien arribat els riuades i les inundacions. A això cal afegir-hi la sensació d’abandonament que van viure veïns de molts pobles devastats, on els serveis d’emergències no van arribar fins dissabte, quatre dies després, i on els primers a fer-hi cap per ajudar van ser els voluntaris.

Malgrat tot plegat, la nota positiva ha estat la pluja de solidaritat de la ciutadania per ajudar els damnificats per la dana al País Valencià. A Tàrrega, dissabte La Soll, el Cau i l’Agrat van posar en marxa una recollida de productes per enviar a la zona zero a la qual s’han sumat nombrosos veïns, comerços.... També s’han fet donatius econòmics i targarins s’han traslladat al País Valencià per ajudar en les diferents tasques, ja sigui treure fang dels carrers i dels habitatges; retirar vehicles; repartir menjar o material... Una allau de solidaritat de la qual la classe política n’haurà d’aprendre i que desitgem que no s’oblidi en quatre dies perquè les conseqüències són tan greus que el País Valencià tardarà molts mesos a recuperar-se i necessitarà tot el nostre suport. També hauríem d’aprendre tots plegats del perill de l’aigua i de les danes, que sembla que cada cop seran més habituals.