Editorial

LAIA PEDRÓS

El col·lectiu dels caçadors és força mal vist però la realitat és que la seva tasca és imprescindible per a la regulació del medi ambient i el control d’algunes espècies cinegètiques.

Els caçadors estan en peu de guerra (amb vaga indefinida des del passat 3 de setembre promoguda per la plataforma Gossers de Catalunya). Consideren que la nova normativa que els imposa l’Administració és massa restrictiva i amenaça la caça. Reclamen canvis en la normativa sobre gosseres esportives (limitades ara a 14 gossos; en cas de més han de donar-se d’alta com a nucli zoològic, fet que implica més diners i més paperassa) i poder fer batudes sense entrebancs. També volen que els gossos caçadors siguin exclosos de la nova llei de Benestar Animal.

Precisament, divendres passat el Departament d’Acció Climàtica va fer el primer balanç provisional de la declaració d’emergència cinegètica a la plana de Lleida (que es va declarar el passat 30 de març i acaba aquest dissabte dia 30 de setembre) segons el qual durant un any i un mes s’han abatut 393.300 conills, un 30% més de l’objectiu inicial, tot i que en 31 de les 91 àrees de caça afectades no s’han pogut aconseguir els mínims establerts, que eren reduir la densitat de l’espècie a 50 conills per km2 i precisament entre les dues comarques amb més comunicacions de danys hi ha l’Urgell. 

És complicat de gestionar però és obligat que Administració i caçadors hi posin voluntat i arribin a un punt d’entesa perquè, com ja hem esmentat, la funció d’aquests últims és totalment necessària, i més en el context actual en què la caça és imprescindible per combatre la sobrepoblació d’algunes espècies com els conills, que a la comarca de l’Urgell estan ocasionant nombrosos danys a l’agricultura i han propiciat que diversos pagesos es plantegin plegar. I els mesos entre octubre i febrer són clau per controlar i reduir de forma efectiva la població d’aquests animals.