Editorial

LAIA PEDRÓS

Compaginar la vida personal, familiar i laboral no és tasca gens fàcil i, malauradament, en la majoria de llars les que encara més ho pateixen són les dones, que en moltes ocasions han de renunciar a càrrecs de responsabilitat o a jornades de treball completes per fer-se càrrec de les obligacions de casa. Això ha contribuït a reduir la natalitat; de fet el curs escolar que va començar la setmana passada ho va fer amb menys alumnes a Infantil i a Primària. Davant d’aquest context i tenint en compte que estem en ple segle XXI, cal felicitar el programa Temps per Cures amb el qual el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat i el ministeri d’Igualtat ofereixen unes ajudes als ajuntaments per tal d’alliberar unes hores les famílies garantint serveis de cures fora de l’horari escolar, destinats a infants i adolescents de 0 a 16 anys. A partir d’aquestes ajudes, cada municipi decideix les activitats que ofereix i en el cas de Tàrrega hi ha els serveis d’acompanyament i retorn dels infants a l’escola (Camins escolars), canguratge puntual, punt lúdic els dissabtes a la tarda, fonda jove, punt d’estudi i caps de setmana joves. Uns serveis que s’acaben d’anunciar i que d’entrada es mantindran fins a finals d’aquest any 2023 quan finalitzarà la prova pilot i es valoraran les diferents accions per donar-los continuïtat o no segons l’acollida que tinguin. Des d’aquí animem les famílies a fer-ne ús perquè una bona conciliació personal, laboral i familiar contribueix també a una millora de la salut mental personal, reduint l’estrès, l’ansietat, la frustració i els baixos estats d’ànim, a la vegada que contribuirà al fet que hi hagi menys dones que es vegin obligades a sacrificar la seva carrera laboral.

En un altre ordre de coses, aprofitem per reivindicar en aquest espai l’ús de la llengua catalana com va fer l’alcaldessa de la ciutat, Alba Pijuan, en el discurs de la Diada Nacional de Catalunya i com també van fer diumenge els Amics de l’Arbre dedicant un monument al lingüista Pompeu Fabra dins el Parc de Sant Eloi. Ens ho devem i ho devem a totes aquelles persones que com la ja traspassada Carme Junyent han mort després de defensar aferrissament durant tota la seva vida la llengua catalana. Un primer pas per avançar en aquest sentit és que al Congrés ja es pugui utilitzar el català a partir de la setmana vinent.