Editorial

LAIA PEDRÓS

Les ciutats i els pobles estan plens de cases i pisos buits però, en canvi, aconseguir un habitatge de lloguer assequible s’ha convertit en una autèntica odissea. I si a aquesta conjuntura s’afegeix que l’aspirant a inquilí té un animal de companyia, la recerca és encara més difícil, per no dir impossible, malgrat acceptar pagar assegurança i tots els molts requisits que exigeix la propietat. 

Davant aquest escenari, cal que les administracions hi posin mà i comencin a actuar ja sigui obrint expedients sancionadors als propietaris de pisos buits o impulsant accions d’entesa per buscar la reentrada d'aquests immobles al mercat. I és que els habitatges buits acaben deteriorant-se a causa de la manca d'ús, fet que a la llarga pot suposar un perill.

Poder gaudir d’un habitatge digne i assequible és un dret bàsic, per aquest motiu les polítiques d’habitatge haurien de ser una prioritat de totes les administracions, ja siguin les més properes com els ajuntaments o altres com les diputacions i la Generalitat. De fet, a Tàrrega, l’alcaldessa, Alba Pijuan (ERC), ja ha anunciat en diverses ocasions que entre els deures pendents per a l’actual mandat (2023-2027) hi ha impulsar polítiques actives en matèria d’habitatge social, i entre els reptes de l’actual consistori hi ha adquirir pisos a grans tenidors per oferir-los amb lloguer social a persones joves i a persones desafavorides. És un primer pas però cal vetllar-ho perquè totes les persones tenim dret a accedir a un habitatge en condicions. Amb tot, l’actual escenari és que l’oferta de pisos de lloguer ha caigut en picat en els últims mesos, especialment des de l’aprovació de la llei de l’habitatge, mentre els preus continuen pels núvols, un problema endèmic que fa massa temps que es manté enquistat i que cal revertir. I això que el passat mes de juny el govern va ampliar fins a 140 els municipis de zones "tenses", on es pot limitar el preu del lloguer, i entre els quals hi ha Tàrrega.