Editorial

LAIA PEDRÓS

Un veí de Tàrrega de més de 80 anys es va suïcidar unes setmanes abans de ser desnonat perquè feia aproximadament un any que no pagava el lloguer. Davant el que ja s’anomena genocidi financer, és necessari un canvi en les polítiques d’habitatge per acabar amb fets com el viscut la setmana passada a la nostra ciutat quan la comitiva judicial es va trobar el cos de l’home en avançat estat de descomposició quan anava a desnonar-lo al pis on vivia des de feia anys.

L’any 2022, a Catalunya es van practicar un total de 8.574 desnonaments, el 22,4% de l’Estat. La majoria van ser per impagament de lloguer (6.160) mentre que 1.567 van ser per impagament d’hipoteca i 657 foren procediments derivats de l’okupació.

Davant la pèrdua de l’habitatge i de situacions extremes similars, la desesperació és màxima (no ens ho podem ni arribar a imaginar) i les conseqüències són, en la majoria d’ocasions, tràgiques.

Per tal que una situació com la viscuda la setmana passada a Tàrrega no torni a succeir, cal tractar amb profunditat aquest tema, encara tabú, i buscar solucions. No es tracta de buscar culpables perquè està clar que no és culpa de ningú sinó que hi ha hagut un cúmul de coses que han fallat, però tampoc es tracta de callar i silenciar els fets.

Esperem, doncs, que després d'aquest tràgic fet, les administracions competents posin fil a l’agulla i que la desesperació no mati mai més.