Editorial

LAIA PEDRÓS

Carnaval sense polèmica no seria Carnaval a Tàrrega. L’Associació Agrat va agafar les regnes de la festa de la disbauxa a la ciutat fa més d’una dècada aconseguint convertir-la des de llavors en un referent de les Terres de Lleida amb una de les rues més multitudinàries. Amb tot, durant aquests anys el Carnaval de la capital de l’Urgell també ha estat notícia per diferents polèmiques i estira-i-arronses entre la comissió organitzadora i l’ajuntament. El darrer capítol va saltar diumenge quan la comissió de Carnaval, amb Agrat al capdavant de la festa, va emetre un comunicat en què denunciava que l’ajuntament i l’Església els havien “robat” les garlandes de calces i sostenidors que hores abans havien penjat a la plaça Major, entre la Creu de Terme i el balcó consistorial. L’ajuntament va defensar que prèviament se’ls havia avisat que no podien utilitzar ni la Creu de Terme ni l’església ni el castell per un tema de “protecció de patrimoni”.

La nostra opinió és que es podia haver retirat però fer-ho avisant a l'entitat i no, de nit i amb silenci. 

La qüestió, però, creiem va més enllà de si es pot o no penjar calces i sostenidors a la via pública i a elements patrimonials, ja que des que l’organització ha apostat per aquesta decoració "transgressora", l’Església s’hi ha posicionat en contra, especialment perquè es penjava a la Creu de Terme. Però, realment un simple cordill pot malmetre aquest element patrimonial o és que hi ha algunes persones que no toleren aquesta decoració que consideren “transgressora”? Podríem no estar-hi d’acord si aquesta decoració hagués de quedar-se eternament a la via pública però no hi hauria d’haver problema perquè hi llueixi uns dies en el marc del Carnaval, una festa d’esperit transgressor per naturalesa. No deu ser que realment no som tan transigents i tolerants com volem fer creure?