Editorial

LAIA PEDRÓS

Una veïna de Tàrrega que patia esclerosi lateral amiotròfica (ELA) en fase terminal es va convertir la setmana passada en la primera lleidatana que ha sol·licitat i ha aconseguit exercir el dret a l’eutanàsia després que la llei que legalitza i despenalitza el dret a morir dignament entrés en vigor el passat 25 de juny a Catalunya. Tenia 74 anys i patia aquesta malaltia neurodegenerativa des de feia 12 anys. Feia temps que esperava que la llei fos aprovada, fins i tot s’havia plantejat acabar ella mateixa amb la seva vida, ja que era conscient que la mort per ELA és molt dura. Familiars seus ens ho explicaven, eren dies tristos però a la vegada es mostraven contents de saber que la persona que estimaven havia pogut marxar com ella desitjava, “amb una mort plàcida i tranquil·la a casa, acompanyada per nosaltres”, comentaven.

Creiem que la Llei Orgànica de Regulació de l’Eutanàsia era necessària ja que les persones tenim dret a gestionar la nostra vida fins al final, a decidir quan i com volem morir. En aquest sentit, s’ha de destacar que la llei dona prou garanties i compta amb uns rigorosos controls perquè no se n’abusi. Així, aquesta permet únicament poder exercir el dret a morir dignament a aquelles persones que pateixen una malaltia greu incurable o que tenen un dolor greu, crònic i invalidant que comporti un patiment físic o psíquic constant i intolerable. A més, cada cas és supervisat per una comissió de garanties i cada persona ha de formular dues sol·licituds de consentiment de manera voluntària amb una separació d’almenys 15 dies naturals entre les dues. 

És important que puguem acomiadar la vida amb dignitat i la llei de l’eutanàsia ho permet.