L'impuls de la música

Un moment del concert de Santa Cecília Tàrrega
Un moment del concert de Santa Cecília Tàrrega | Xavier Santesmasses

Editorial

LAIA PEDRÓS

Aquest any sí, la música va poder tornar a sonar al Teatre Ateneu per commemorar Santa Cecília, patrona dels músics. A la comarca de l’Urgell podem sentir-nos orgullosos ja que comptem amb quatre escoles municipals de música: Tàrrega, Agramunt, Bellpuig i Castellserà. A més, a la nostra ciutat tenim agrupacions de gèneres com diversos, com vam poder comprovar diumenge amb la Coral Infantil Mestre Güell, la Cobla Tàrrega, l’Orquestra de corda – Arkeres de l’Escola Municipal de Música, La Follia i l’Orfeó Nova Tàrrega.

La formació musical té molt valor ja que ens fa créixer com a persones i a desenvolupar una sensibilitat artística que ens fa especials, ens ajuda a ser més comunicatius, més oberts i més creatius; en definitiva, ens ajuda a ser persones molt completes. Per aquest motiu, penso que a l’Urgell podem sentir-nos orgullosos de comptar amb un total de quatre escoles de música. També crec que són d’admirar les iniciatives impulsades a Bellpuig i a Agramunt. En el primer cas d’una banda amb l’entrega, coincidint amb el concert de Santa Cecília, del Mèrit Musical de l’Any a una persona, entitat o institució que hagi destacat pel foment de la música. L’any passat va recaure en Enric Segarra i enguany en Víctor Lleixà, dos músics completament diferents, un d'autodidacte i l’altre format al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, però que coincideixen en la seva passió i aportació musical. I de l’altra amb el lliurament de la Beca Josep Maria Bernat per a joves instrumentistes de cobla que té lloc en el marc del concert de Reis i que pretén promoure l’estudi dels instruments que formen la cobla. En el segon cas amb l’estrena enguany del concurs de composició de sardana que va guanyar Des de sempre de Jean Michel Ginesta i que va rebre fins a 25 obres de sardanes originals i inèdites instrumentades per una cobla d’onze instruments. Iniciatives que són d’agrair perquè contribueixen a fomentar la formació musical i a mantenir viva una agrupació musical autòctona de Catalunya i la dansa popular catalana.

Així doncs, llarga vida a la música i sobretot a la formació musical! 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article