Editorial

LAIA PEDRÓS

Res és impossible per a FiraTàrrega. En la commemoració del 40è aniversari i després d'un any amb una edició virtual en què només es va salvar la Llotja, l’organització es va proposar recuperar el carrer i així ho va fer. Durant quatre dies i amb permís de la pandèmia, la capital de l’Urgell es va tornar a omplir d’arts escèniques, teatre i CULTURA en majúscules. Ho va fer en una edició especial en la qual FiraTàrrega va dissenyar un fals carrer habilitat en tres ‘ciutats’ perimetrades, que estaven localitzades a Cal Trepat, les piscines municipals i el Reguer. Quan eres dins d’aquests espais, t'oblidaves de la Covid i durant unes hores podies gaudir de diferents propostes artístiques (circ, dansa, teatre, instal·lacions...), amb un públic i uns artistes totalment entregats. No hi va haver aglomeracions, com destacava la directora executiva de FiraTàrrega, Natàlia Lloreta, en la roda de premsa de balanç després de la seva primera edició del certamen en el càrrec: "Hem aconseguit una justa mesura, ni massa gent ni massa poca gent. Hem estat en aquesta delicada línia que requeria un equilibri". Amb tot, s'ha de recordar que per primera vegada en quatre dècades, tots els espectacles programats eren de pagament i tenien l'aforament limitat, fet que va frenar que moltes persones es desplacessin fins a Tàrrega i va evitar les aglomeracions, que és el que es pretenia com a mesura de prevenció contra la Covid. 

Tenint en compte el context pandèmic, doncs, hem de felicitar aquesta proposta de FiraTàrrega perquè les arts escèniques poguessin tornar a recuperar el seu hàbitat natural, el carrer, i fer que el sector cultural iniciés la represa definitiva després d'un llarg any i mig en el qual ho ha passat malament.Segons va confirmar la mateixa Noreta, algunes companyies ja havien tancat bolos amb algun dels 780 programadors acreditats que el passat cap de setmana van venir fins a la ciutat per preparar les programacions culturals que es podran veure en els pròxims mesos als teatres i a les places d'arreu de Catalunya, de la resta de l'Estat i  d'altres països. 

Malgrat l'èxit que va suposar la primera edició presencial en pandèmia de FiraTàrrega, la qual va arribar a una ocupació d'un 95% dels espectacles,  no està de menys reflexionar sobre que el centre de la ciutat es va quedar buit, fet que va perjudicar alguns negocis del sector de la restauració, els quals  havien fet un important esforç de contractació de personal. Així, recollint les seves queixes i mirat amb perspectiva (sempre és més fàcil criticar a 'toro passat'), potser hagués estat bé habilitar una d’aquestes ‘ciutats’ més a prop del centre i no tant a la perifèria.

Les ‘ciutats’ van ser un encert però el futur passa per recuperar el carrer en la seva totalitat, que és l'autèntica "essència", la "identitat" de FiraTàrrega, com deia la directora artística, Anna Giribet. De manera que s'hauria de deixar de banda la idea d'explorar la viabilitat d'aquests espais  perimetrats que han funcionat molt bé en l'actual context pandèmic però que no deixen de limitar la lliure circulació i el lliure accés a la cultura. 

I un darrer apunt. Aquesta va ser la FiraTàrrega amb més visibilitat femenina. A la roda de premsa per primera vegada només hi havia dones (l'alcaldessa, Alba Pijuan, i les directores Anna Giribet i Natàlia Lloreta). També va estar molt encertada la idea de crear ambaixadores de cada ‘ciutat’, dones vinculades al món del teatre que dirigien el públic.