Editorial

LOURDES CARDONA

A Ponent sovint ens queixem que no sortim al mapa, critiquem que molts cops no es té en compte que més enllà de la Panadella també hi ha país i amb molts atractius i talent per explorar. Però no sempre ens ho creiem ni fem tot el que és al nostre abast per donar a conèixer el nostre potencial.

Deixar morir el festival Paupaterres, del qual es va celebrar la darrera edició si no canvien molt les coses (i pel que comenta l'associació que n'ha organitzat 23 edicions molt ho haurien de fer), n'és un exemple. 

Una bona part de les dotze formacions musicals que hi van actuar van aprofitar el seu pas per l'escenari per reivindicar l'únic festival de música d'estiu de les terres de Lleida, un esdeveniment que ha crescut tant que no només posa Tàrrega al mapa sinó tot Lleida. 
Podem agafar l'agenda d'estiu i trobar una pila de festivals, sobretot a les comarques de Barcelona i Girona. Però aquí, a Ponent, només hi ha un esdeveniment capaç de fer-los ombra: el Paupaterres, un festival que durant anys ha servit de catapulta per a nombroses formacions musicals que avui lideren les llistes de reproducció a les plataformes i les tonades dels quals sonen arreu.

Ho recordaven la setmana passada Marc Calderó i Eva Balcells, dues de les ànimes del festival en l'actualitat juntament amb un bon grapat de voluntaris, la setmana passada en una entrevista a Ràdio Tàrrega. Manel, Doctor Prats, Oques Grasses, Lildami, Roba Estesa o els Amics de les Arts, per citar noms de grups que ens sonen a tots, són algunes de les formacions que han passat pel Paupa (un esdeveniment que també pensa en el públic familiar) i s'han fet grans, molt grans, plegats.

Justament Els Amics de les Arts van qualificar el Paupaterres com "un oasi a Ponent" com "l'amic que saps que mai et fallarà i sempre t'espera" i van ser una de les bandes que farien una crida a mantenir "un dels festivals amb més ànima" que tenim a Catalunya, "un festival estructural per difondre la música a les terres de Ponent".

L'organització diu prou, que en les condicions actuals no pot continuar i fa temps, anys, que apunta cap a la professionalització del festival. Escoltaran el seu prec les institucions, tant de Tàrrega com de més enllà? M'agradaria poder dir que sí i que el Paupaterres té futur. No deixem que aquest oasi desaparegui.